Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
XV Almogàvers
Rugbi
Equip de rugbi creat el 1999.
És una mena de selecció dels Països Catalans que aplega jugadors amateurs de diferents equips, significats per la seva catalanitat, per disputar partits no oficials L’entrenador és Gabriel Benet Ha disputat diverses edicions del Torneig 4 Barres
Acción Española
Partit polític
Organització feixista impulsada a Barcelona a l’abril de 1931.
Havia d’aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unión Patriótica i de grups ultradretans, així com significats monàrquics i integrants de la Lliga Regionalista Probablement pretenia cons-tituir una milícia antirepublicana que agrupés elements del Sindicat Lliure i d’extrema dreta, feta avortar per la proclamació de la Segona República
Agrupació Socialista Josep Pallach
Partit polític
Grup socialdemòcrata i catalanista d’efímera durada sorgit el 1977 d’una escissió del Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) disconforme amb la línia de Josep Verde respecte al procés d’unificació del socialisme català.
El precedí la creació del Grup d’Estudis i Iniciatives Socialistes, editor de Lletres a l’Opinió Era liderat per Amadeu Cuito, Josep Buiria i Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach Al novembre de 1978, significats membres de l’agrupació Lídia Bargalló, Gabriel Almodóvar, Josep Buiria, Enric Nosàs i Albert Vergès inscrigueren el Partit Socialista Democràtic
La Novela del Pueblo
Col·lecció de novel·letes socials editada per Publicaciones Mundial, de Barcelona, el 1927.
Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —
Ignasi Ubach
Literatura catalana
Pseudònim literari que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…
aixecament de l’alt Llobregat
Història
Insurrecció organitzada per grups anarquistes relacionats amb la FAI (gener del 1932), al Bages i al Berguedà, especialment a Manresa, Cardona, Balsareny, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Fígols, Berga i Gironella.
Fou una derivació d’una vaga dels sectors tèxtil i del metall, estesa als minaires i convertida en general 18 i 19 de gener Els dies 20 i 21 grups d’obrers armats proclamaren el comunisme llibertari, ocuparen els ajuntaments i constituïren comitès revolucionaris la situació fou restablerta per l’exèrcit i la guàrdia civil el dia 23 El moviment, al Principat, fou la culminació de l’agitació social del començament de gener a tot l’Estat espanyol fets de Castilblanco, Zalamea, Épila, Puertollano, Arnedo, etc Les autoritats republicanes deportaren a Fernando Poo —i després a Bata— 108 anarquistes…
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Correllengua
Conjunt d’actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana.
Sorgí de l’adaptació als Països Catalans d’una iniciativa amb finalitats similars en suport del basc, la korrika , i es posà en pràctica per primer cop l’any 1993 a Mallorca El 1995 se’n feu la primera edició al País Valencià i des del 1996 a Catalunya Des d’aquest any l’entitat que l’organitza és la Coordinadora d’Associacions per la Llengua CAL, coordinadament amb entitats de defensa del català de tots els Països Catalans, llevat del País Valencià, on la funció organitzadora la du a terme Acció Cultural del País Valencià Des de fa uns quants anys, a Mallorca és coordinada per l’entitat…