Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
Tàrtar
Mitologia
En la tradició literària grecollatina, lloc on Zeus relegà els Titans vençuts; segons una altra versió, l’estada dels ciclops castigats per Urà.
A la Ilíada , el Tàrtar és un lloc diferent de l’Hades i, d’acord amb Hesíode, és situat sota la terra, equidistant d’aquesta i del cel Al llarg del temps, però, la precisa distinció cosmogràfica originària s’anà perdent i el Tàrtar es confongué repetidament amb l’infern, o bé passà a designar simplement un més enllà subterrani
Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos
Sessions d’estudi dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes.
La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…
Lo Mestre Tites
Setmanari
Títol emprat per diversos setmanaris carlins en català publicats a Barcelona.
Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868 Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom —per a combatre liberals i republicans—, substituït, durant una suspensió, per Lo Entreteniment 1870 Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900 Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any…
Atlètic 1952
Hoquei sobre herba
Club d’hoquei sobre herba de Terrassa.
Equip filial de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, fundat el 1980 Constituït amb la idea de ser el tercer equip per sota de l’Atlètic de Terrassa i del Vallès Esportiu, començà a segona divisió, encara que ha jugat a primera divisió la majoria de temporades Fou registrat com a associació esportiva el 1982, i el seu primer president fou Antoni Escudé La temporada 2003-04 canvià de nom i passà a anomenar-se simplement Atlètic L’any 2009, membres de l’equip del Vallès Esportiu fundaren un nou equip d’hoquei sala amb el nom original d’Atlètic 1952, que guanyà el Campionat de Catalunya…
Sodalitium Pianum
Associació secreta romana, fundada per Umberto Benigni el 1909 i posada sota l’advocació de sant Pius V, que aplegava persones i grups autodenominats integralment catòlics, amb vista a recollir informació sobre l’ortodòxia i la disciplina de catòlics sospitosos de Modernisme
.
Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una…
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…
Escola Satírica Valenciana
Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València.
Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de Fenollar, Vinyoles i…
Ronda de mort a Sinera
Teatre
Espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l’EADAG el 1965, i publicat el 1966.
L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acompanyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera Arenys de Mar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència…
,