Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
Akîtu
Religió
Dansa i ball
Nom babilònic del festival de cap d’any, a la primavera.
Consistia en una sèrie de processons entre els temples de Babilònia L’acte principal de la litúrgia era la lectura solemne —potser acompanyada de pantomima i dansa— del gran mite de l’origen del món Enūma Eliš , i la celebració de la hierogàmia per propiciar les noves collites
Jubileu 2000
Celebració solemne de l’entrada de l’Església catòlica al nou mil·lenni.
Joan Pau II fou el pontífex responsable d’obrir i de tancar les nombroses celebracions que es dugueren a terme per commemorar l’arribada del Gran Jubileu Entre alguns dels actes més significatius cal destacar l’encontre del Papa amb els nens i els joves en la inauguració del Jubileu, els pelegrinatges a Betlem, les bules i, de manera especial, l’encíclica Novo Millennio Ineunte , que marcà la tònica de la celebració per al Gran Jubileu A més a més, la carta apostòlica Tertio Millenio Adveniente 1994 fou la base de la preparació de la celebració En el moment de la seva clausura, al gener del…
Comissió Abat Oliba
Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril de 1947).
Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general i la collaboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100 000 persones
Xiuhtecuhtli
Mitologia
Divinitat nàhuatl del foc, també coneguda per altres noms.
Era considerat com a pare i mare de tots els déus i protector de totes les transformacions de la matèria Era representat com un vell nu amb barba negra, i portava al cap una corona de paper i plomes de quetzal a la mà duia el tlachialomi , per tal de descobrir tota cosa oculta Li eren sacrificades perdius, i la diada de la seva festa hom no podia menjar res de cuit cada quatre anys la festa era més solemne hom portava els fadrins al temple i els eren perforades les orelles, com a signe de dedicació
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…
Carnegie Hall
Música
Auditori de Nova York, situat a la confluència del Carrer 57 i la 7a Avinguda, centre important de la vida musical nord-americana.
Disposa de tres sales la principal, amb capacitat per a 2800 espectadors la de recitals, per a 1200, i la de cambra, per a 250 Fundada pel mecenes Andrew Carnegie, s’inaugurà el 1891 amb la interpretació de la Marxa solemne , de PI Cajkovskij, dirigida per W Damrosch Hi han passat totes les grans figures i orquestres del segle XX i s’hi han estrenat obres dels millors compositors europeus i americans També s’hi han fet concerts de jazz i de música popular, dansa, conferències i mítings polítics i ideològics Entre els artistes catalans que hi han actuat destaquen Pau Casals, Alícia de Larrocha…
Orfeó Mallorquí
Música
Entitat coral fundada el 1899 a Palma per Andreu Gelabert i Cano dins el marc del centre cultural Assistència Palmesana.
Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…
,
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres…