Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Movimento das Forças Armadas
Història
Organització dins les forces armades portugueses (creada el 1973) que inicià i dirigí el cop d’estat del 25 d’abril de 1974 i posteriorment el procés revolucionari portuguès.
El seu programa es basà en l’establiment de les llibertats civils i polítiques, la recerca d’una solució al problema colonial, l’amnistia i la millora de les condicions de vida de les masses populars Establerta una plataforma comuna amb els partits polítics, instituí el Conselho Supremo da Revolução El sorgiment, a partir de l’estiu del 1975, d’assemblees populars, afavorides per l’MFA, comportà una crisi de govern i el reforçament de la dreta en el si de l’MFA des de les acaballes de l’any s’anà consolidant la tendència a la dissolució de l’MFA com a força de direcció política
Women’s Lib
Sociologia
Moviment feminista nord-americà feminisme
.
El nom és una abreviació de Women's Liberation ‘alliberament de les dones’ Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta, de vegades amb posicions molt radicals Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres collectius negres, hippies , etc en el context de la lluita pels drets civils als EUA El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i…
orde d’Orange
Història
Societat secreta creada el 1795 pels presbiterians de l’Ulster, per combatre els catòlics.
Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una…
Televisión Española
Emissora de televisió dependent de Radiotelevisión Española
.
El 1956 hom inicià de manera regular les emissions, i el 1959 les connexions amb les principals ciutats de l’Estat espanyol El 1964 s’inauguraren els estudis de Prado del Rey Madrid, seu central de les produccions i centre principal d’emissions de TVE El 1966 fou posat en marxa un segon canal amb tecnologia de freqüència UHF TVE2, posteriorment dita La 2 i el 1973, juntament amb Radio Nacional de España constituí Radiotelevisión Española L’any 1983, amb les primeres emissions de Televisió de Catalunya TVE deixà de ser l’única emissora pública en territori estatal, i el 1988, l’aprovació de la…
Boko Haram
Història
Organització terrorista i fonamentalista islàmica nigeriana.
El seu sorgiment s’inscriu en el conflicte crònic entre les poblacions islàmiques i les animistes cristianes que ha dominat l’Estat nigerià des del seu origen Tot i que el nom oficial de l’organització és en àrab i correspondria a 'Adherents a la causa de la propagació de les ensenyances del Profeta i del Gihad', la designació més corrent és en llengua haussa Boko Haram, traduïble per 'contra Occident' o 'Occident prohibit' Fou fundada pel clergue Mohammed Yusuf l’any 2002, per crear un estat islàmic al nord de Nigèria Amb aquest objectiu, obrí una escola islàmica que atragué…
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi…
el Nou d’Octubre
Història
Diada nacional del País Valencià.
Commemora l’entrada del rei Jaume I de Catalunya-Aragó a València al capdavant de l’exèrcit catalanoaragonès el 9 d’octubre de 1238, després de la derrota dels musulmans, i la fundació del Regne de València Durant l’època medieval se celebrà de manera irregular a partir del centenari 1338, estretament associada a l’onomàstica de sant Dionís i també a Sant Jordi, patró de la ciutat des del 1341 Segons les circumstàncies, la celebració posà èmfasi en aspectes més polítics, religiosos o festius Així, durant el segle XV els Trastàmara intentaren identificar la festivitat amb la monarquia, com…
Revolució Cultural
Història
Campanya politicoideològica duta a terme per Mao Zedong des del 1965 fins a la seva mort (1976).
Segons les proclames de la campanya, tenia com a objectiu el sorgiment de “l’home nou”, el qual havia de realitzar la utopia del comunisme a la República Popular de la Xina L’element central de la campanya era el combat contra els obstacles que n’impedien l’assoliment, identificats en els elements “burgesos”, “reaccionaris”, “burocràtics”, “contrarevolucionaris”, etc, a l’interior del partit, de l’Estat i, especialment, entre els intellectuals Mao dirigí els seus atacs contra el que qualificà de “relíquies” en l’àmbit del pensament, els costums i la cultura, cosa que a la…
Unión, Progreso y Democracia
Política
Partit polític espanyolista.
Fundat l’any 2007 , provenia de sectors del centreesquerra inicialment del País Basc que qüestionaven el marc jurídic i les formacions polítiques majoritàries de l’Estat espanyol PP i PSOE per ser excessivament tolerants amb els nacionalismes basc i català En el seu sorgiment tingueren una gran rellevància moviments com Basta Ya, liderat pel filòsof Fernando Savater , el qual n'era l’ideòleg principal, apareguts com a reacció als atemptats d' ETA La seva primera líder durant la primera dècada d'existència del partit, fou Rosa Díez, que protagonitzà l’escissió del PSOE del País…
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…