Resultats de la cerca

La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic Estatal BE, i el…

Tingué origen en la Unió de lluita per l’emancipació de la classe obrera, fundada per Lenin a Peterburg el 1895 i que el 1898 es transformà en el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El programa i l’estratègia que Lenin imposà al POSDR provocaren la divisió —palesada en el segon congrés del partit, el 1903— entre bolxevics majoritaris en el comitè executiu, leninistes i menxevics minoritaris, oposats a Lenin Si bé la repressió tsarista obligà els seus dirigents a emigrar, el POSDR continuà actuant a Rússia, publicant periòdics i opuscles, promovent vagues i manifestacions, intervenint en el…

Durant la Revolució 1917-18 els soviets ocuparen l’agència telegràfica de Petrograd, controlada pels tsaristes, i la transformaren en un centre d’informació, premsa i propaganda que originà el ROSTA Rossijsskoje Telegrafnoje Agentstvo, el qual esdevingué l’agència TASS el 1925 El seu fundador i primer director fou SALosovskij, exdirector de diaris comunistes Destinada a transmetre informació controlada directament per les autoritats comunistes, després de la Segona Guerra Mundial esdevingué una de les cinc grans agències internacionals, amb l’exclusiva sobre 12 països eurasiàtics de l’àrea…

L’IKI s’encarrega de la planificació i el desenvolupament de l’exploració espacial russa i de la cooperació internacional en el camp aeroespacial

Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica  arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…

Estesa a tota l’URSS, el 1923 esdevingué l’OGPU Fou eficaç els primers moments de la collectivització, però els processos secrets la feren molt impopular El gran poder que adquirí infongué temor als mateixos dirigents soviètics, que la reorganitzaren i fou integrada al NKVD

Quan, arran del pacte germanosoviètic agost de 1939 l’exèrcit de l’ URSS envaí l’est de Polònia en iniciar-se la Segona Guerra Mundial , prop de 230000 polonesos foren internats en camps de presoners, i des de l’octubre interrogats i investigats per la NKVD D’aquesta investigació se n'apartaren els presoners presumptement pertanyents a l’elit polonesa, els quals foren executats a Katyn i en altres camps d’internament per ordre expressa de Stalin després que el comitè central hagués conclòs en una resolució secreta que els presoners de guerra polonesos tenien la intenció de continuar les…

Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc  John Charles Fields  Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França i Atle Selberg Noruega…

Les negociacions START foren una continuació de les SALT, en quedar aquestes interrompudes perquè el senat nord-americà no ratificà els acords signats SALT II de 1979, com a represàlia a la intervenció soviètica a l’Afganistan, i restaren paralitzades el 1983 per la retirada soviètica davant la decisió nord-americana de desplegar els anomenats euromíssils Amb l’arribada al poder del líder soviètic M Gorbačov 1985 es reactivaren les negociacions i s’acordaren diversos tractats sobre desarmament que culminaren el juliol de 1991 amb la signatura del START, l‘URSS assumí l’obligació de reduir en…