Resultats de la cerca

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…

Abasta un territori en el qual podem trobar divuit fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir a la segona meitat del s XIX El 2006 es va inaugurar la restauració de la Torre de l’Amo de la colònia Viladomiu Nou, reconvertida en un centre d’interpretació de la vida quotidiana a les colònies industrials i en la seu del consorci

Josep Corominas i Humbert Sabadell 1797 — 1874 hi installà, el 1820, un taller rudimentari El seu fill Joan Baptista Corominas i Pla Sabadell 1823 — 1887 continuà l’activitat del pare i construí el vapor Corominas, també conegut per l’ Esmolet Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell 1881 El seu fill Manuel Corominas i Ferret Sabadell 1868 — 1931 i el seu net Manuel Corominas i Sánchez Sabadell 1895 — 1943 continuaren l’empresa, que girà sota el nom de M Corominas El primer fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell , i el segon, de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell El …

S'ha especialitzat, bàsicament, en dibuix, però també ha presentat altres formes artístiques com l’aquarella, l’esmalt, la ceràmica i els treballs tèxtils

El 1904 es transformà en societat anònima Està especialitzada en la fabricació de fibres tèxtils i derivats, pasta de paper, matèries plàstiques i colorants A Catalunya té una fàbrica al Prat de Llobregat, on produeix fibres acríliques

Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2

Hi participa, en un 25%, la firma italiana Snia Viscosa A la seva fàbrica de Torrelavega fabricà diferents derivats cellulòsics per a la indústria paperera i tèxtil i disposà d’importants plantacions d’eucaliptus a Santander Comptà amb importants filials, com Fibracolor que es dedica a aprests i acabats tèxtils a Tordera i Inquitex dedicada a la producció de fibres sintètiques a Andoain El 1985 tingué uns ingressos de 15723 milions de pessetes, amb una plantilla de 1350 treballadors Tancà el juliol del 2023

Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…

El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la installació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes Escola Elemental de Treball, 1913 Escola Superior d’Agricultura, 1912 etc i una gran collaboració tècnica Hom hi creà diverses seccions la d’Indústries Tèxtils 1909,…

D'una durada prevista de quatre anys, en la pràctica els acords no es tancaren fins a l'abril de 1994, data en què 123 estats els signaren a Marràqueix Els objectius de la ronda Uruguai comprenien una àmplia gamma d’estratègies per a liberalitzar el comerç internacional A més de contrarestar la tendència neoproteccionista amb acords per a l’eliminació d’aranzels, hom negocià sobre productes tèxtils acord multifibres, sobre normes antidúmping, sobre propietat intellectual, sobre reducció de les subvencions agràries, i regulació de disputes, entre d’altres Les converses entraren en…