Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Thurn und Taxis
Llinatge alemany d’origen llombard (prop de Bèrgam), documentat des del 1117 amb Rainerio de Tasso
.
Successivament, els seus membres foren creats nobles 1512, barons 1608, comtes 1624 i prínceps 1695 del Sacre Imperi L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus correu reial Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi aquest càrrec fet hereditari en el llinatge el 1615 fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi Una branca hispànica els Tassis ,…
Exposició Universal de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Exposició internacional de mercaderies (1888), la primera realitzada a Barcelona.
Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per August Font i…
Amadís de Gaula
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.
La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica Amb prosa elegant i…
Torrens
Historiografia catalana
Revista publicada per l’arxiu, la biblioteca i el museu de l’Ajuntament de Torrent de l’Horta, que aplega principalment estudis i investigacions de la capital i la comarca de l’Horta Sud.
El primer número sortí l’any 1982, per commemorar el 750è aniversari de la donació de la vila per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital La publicació és dirigida per l’arxiver de Torrent, Josep Ramon Sanchis i compta amb un nombrós equip de collaboradors entre els quals cal esmentar Josep Royo, Roser Cubells, Maria Elisabet Serrano, Antoni López, Vicent Olmos, Pasqual Jaume, Alfons Vila, Tomàs Vicent Pérez, Vicent Febrer i Adrià Besó El seu objectiu ha estat assumir el llegat històric i recuperar les arrels populars, amb especial preferència al folklore i les tradicions de la ciutat de…
Poesies catalanes
Literatura catalana
Recull de poemes de Frederic Soler publicat el 1875, en una edició de luxe, prologat per Antoni↑Bergnes de las Casas i il·lustrat per Tomàs Padró.
Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…
Este
Família feudal sortida del llinatge obertenc, que prengué el nom del castell d’Este, prop de Pàdua.
En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…
Ateneu Barcelonès
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació fundada a Barcelona el 9 de novembre 1860 sota el nom d’Ateneu Català, amb Joan Agell com a president i Manuel Milà i Fontanals com a bibliotecari.
L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…
,
el Renaixement
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…