Resultats de la cerca

Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió, que n'ha estat el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol d’un llibre de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per donar lloc a…

Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965 Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma , s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol als Països Catalans el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes Havent renunciat explícitament Carles Hug a la…

Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…

Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou…

Amb l’ajut de grups polítics de diferents tendències, Franco formà un govern que intentà d’aplicar un pla de reformes, però un cop d’estat organitzat pels militars conservadors posà fi a l’intent febrerista

En arquitectura significa el pas del Modernisme al funcionalisme, tot superant les tendències eclecticistes i establint els nivells teòrics de la nova arquitectura En pintura els artistes es mogueren entorn d’una sèrie d’influències que van de l’impressionisme a l’art japonès

El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt

Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres

Encapçalat per Joaquim Maurín, s’uní a la formació dels Comitès Sindicalistes Revolucionaris Bilbao, 24 de desembre de 1922, que s’adheriren a la Internacional Sindicalista Roja i hi delegaren Andreu Nin Els seus objectius eren la formació del front únic proletari, la llibertat de tendències dins la CNT i la lluita ideològica contra l’anarquisme dins aquesta El 1924 s’integrà al PCE Federació Comunista Catalanobalear

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés