Resultats de la cerca

Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les…

Es proposà d’implantar tribunals populars en els judicis contra els jutges, autoritats i parlamentaris acusats de corrupció i d’abús de poder Fou cancellat a l’abril de 1994

Establert el 25 de setembre de 1951, els jutges del Tribunal General dos per estat membre són nomenats de comú acord pels governs dels estats membres de la UE per un període de sis anys renovables entre personalitats del món jurídic de reconeguda competència i plenes garanties d’imparcialitat El Tribunal General és competent per conèixer en primera instància dels recursos contemplats en els articles 263, 265, 268, 270 i 272 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, amb l’excepció dels recursos que s’atribueixin als tribunals especialitzats en el si del Tribunal de Justícia…

Tenia lleis, argot i tribunals propis i era dividida en diversos graus Controlava el món de la delinqüència Sota el govern de Ferran II de les Dues Sicílies 1831-59 fou utilitzada com a policia secreta, així com a l’entrada dels garibaldins 1860 tanmateix, aviat hom n'inicià la dissolució, aconseguida pràcticament el 1883

S'hi publiquen també les disposicions generals de les comunitats autònomes espanyoles des del 1980, algunes sentències dels tribunals de més rang i legislació de la Unió Europea Té l’origen en la Gazeta de Madrid , creada el 1661 i publicada ininterrompudament fins el 1936, en què adquirí el títol actual Des del 2009 es publica únicament en línia

Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880

Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta

Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica

La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia els motius d’intervenció eren irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Collectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sotssecretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a…

Té l’origen en Fininvest, empresa immobiliària fundada el 1961 que a la meitat dels anys setanta derivà cap al món de les comunicacions, amb la creació de Telemilano el 1978 El 1980 aquesta emissora es transformà en la cadena privada Canale 5, que passà a emetre per tot Itàlia i adquirí Italia 1 1982 i Retequattro 1984, amb els quals trencà l’hegemonia de la cadena pública RAI El 1993 la reorganització dels tres canals donà lloc a Mediaset Els anys següents l’empresa es diversificà i absorbí un gran nombre d’empreses amb vista a la integració de totes les fases de la producció audiovisual, i…