Resultats de la cerca

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova…

Filla de la Terra, té innombrables boques i ulls i viatja a gran velocitat Sovint és representada, sobretot en escultures i relleus romans i del Renaixement, com una dona tocant la trompeta

Fundat el 1980, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit d’arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món Pep Gol trompeta, Pau Casares clarinet i saxo alt, Xavi Manau trombó i Artur Regada contrabaix i veu són els músics que durant més temps han estat membres d’aquesta formació

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les eleccions de 1933…

Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic En un principi, es dedicà de manera exclusiva a la música del segle XX, i la seva programació es basava en monogràfics d’autors, èpoques o escoles No obstant això, es pot considerar que les seves línies d’actuació se centraren en tres punts principals la revisió dels clàssics contemporanis i l’estrena d’obres encarregades, la reinterpretació de llenguatges musicals…

A les ciutats italianes de Mòdena, Venècia i Bolonya, s’hi consolidaren tres escoles rellevants on florí la música instrumental de cambra durant aquest període Això no obstant, la de Bolonya fou una de les més illustres pel que fa a la música de cambra per a violí Tot i que l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya tingué un paper important en la formació de l’escola, fou l’església bolonyesa de Sant Petroni la que s’erigí com a veritable centre impulsor de la música instrumental, ja que li atorgava una notable importància en els serveis religiosos És per aquest motiu que s’anà confeccionant un…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson,…

Els membres fundadors foren Alguer Miquel veu, Marcel Lázara Tito guitarrista i Sergi Carbonell Hipi teclats Posteriorment s’hi afegiren Joaquim Canals bateria, Àlex Pujols baix, Pau Puig percussió, Ivan López saxo, Jordi Barnola trompeta, Joan Palà percussió, Pau Castellví guitarra i Sisco Romero veu de suport, a banda d’altres membres que temporalment en formaren part La seva música és una combinació de gèneres dispars, com ara el reggae , les músiques antillanes, el pop i el folk A cavall del concert, l’espectacle inspirat en el circ i la música de carrer, aconseguí una gran…

Gràcies al productor James W Guercio, fou un dels grups més populars dels EUA i el primer a incorporar amb èxit una secció de vents Des del primer disc, Chicago Transit Authority 1969, sorprengué per la força de les seves cançons i la cohesió dels seus components Fou una formació contracultural fins l’any 1976, moment a partir del qual els seus components es decantaren per les balades romàntiques i el pop estàndard