Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Unitat Popular
Partit polític
Grup que actuà entre 1985 i 1986, es definí marxista leninista i propugnà l’autodeterminació de Catalunya.
Unitat Hermètica
Economia
Empresa industrial, constituïda el 1962 a Sabadell.
Fabrica motocompressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana, i després, de la Hitachi japonesa El 1988 fou adquirida per l’empresa sueca de material elèctric Electrolux El 1993 tingué uns ingressos de 15147 milions de pessetes, i la plantilla era de 1200 treballadors
Unitat Municipal-9
Partit polític
Partit local de Sant Pere de Ribes inscrit al març de 1995, promogut per Xavier Garriga, Ramon Moragues i Javier Lacort en el marc de les Candidatures d’Unitat Popular.
En les eleccions municipals de 1991 obtingué 2204 vots 36,8%, 7 regidors i 2 consellers comarcals al Garraf en les eleccions municipals de 1995 obtingué 3145 vots 37,8% i 7 regidors En les eleccions municipals de 1999 concorregué integrat en l’Entesa pel Progrés Municipal i obtingué 2970 vots 33,7% i 7 regidors
Seny i Unitat
Partit polític
Partit local de Tona inscrit al febrer de 1998 i promogut per Joaquín Romeu, Teresa Mirambell i Francesc Colom, d’Unió Democràtica de Catalunya [UDC], que confegí una candidatura alternativa a la de Convergència Democràtica de Catalunya.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 1502 vots 45,0% i 6 regidors
Unitat i Progrés
Partit polític
Partit provincial de Lleida inscrit el 1983 per Joan Arnedo i Jaume Aran.
Unitat del Pallars
Partit polític
Partit comarcal inscrit al març de 1995 i promogut per Pablo Noy que concorregué a les eleccions municipals d’aquest any a Sort (148 vots, 13,1% i 1 regidor), Tremp (64 vots, 2,1%) i altres poblacions del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…
Unitat de Tecnologia Marina
Unitat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) adscrita al Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals que realitza tasques de suport logístic i tècnic a vaixells oceanogràfics i bases polars, i desenvolupament tecnològic en el camp de les ciències marines.
Nasqué com a servei de manteniment i suport als vaixells oceanogràfics Hespérides i García del Cid Més endavant es féu càrrec de la gestió integral de la base antàrtica Joan Carles I Inicialment adscrita a l' Institut de Ciències del Mar , es convertí en una unitat independent el 2000 en traslladar-se de l’antic centre davant la platja de Sant Sebastià de Barcelona al nou edifici al costat del Port Olímpic de la mateixa ciutat
Candidatura d’Unitat Popular
Partit polític
Nom genèric de les candidatures municipals d’esquerra independentista coordinades per l’Assemblea Municipal d’Esquerra Independentista des de 1983.
Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt
Assemblea d’Unitat Popular
Partit polític
Moviment d’esquerra independentista fundat al març de 1993 a Barcelona. Sorgí de la confluència d’independents (com Lluís M. Xirinacs), dirigents de La Crida (com Carles Riera i Aleix Cardona) i del Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans liderat per Carles Castellanos, així com de Revolta i d’altres col·lectius.
Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina