Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí

Exterior d’El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí
© Museu Municipal Castell
Museu
Equipament patrimonial inaugurat el 1996 a Rubí (Vallès Occidental) amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.
El museu és situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987 Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi L'any 2011 canvià el nom amb que s'inaugurà, El Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí, per l'actual
Gran Premi de Catalunya de marxa atlètica
Atletisme
Competició atlètica que tingué lloc anualment a Granollers entre l’any 2008 i el 2010.
Organitzada pel Club Atlètic Granollers, juntament amb la Federació Catalana d’Atletisme FCA, aplegà alguns dels millors marxadors internacionals del moment Es disputava en un circuit urbà d’1 km Tingué guanyadors illustres, com Paquillo Fernández, María Vasco, María José Poves o el portuguès Joao Vieira
Extravagants
Dret canònic
Reculls de disposicions canòniques, constitucions o decretals, que no foren compreses en el Decret de Gracià o, després, en els reculls que constituïren el
Corpus Iuris Canonici , al qual, però, foren afegides l’any 1582.
Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480
orde de la Visitació
Institut religiós femení fundat a Annecy l’any 1610 per sant Francesc de Sales i J.F.Frémyot de Chantal, amb una finalitat contemplativa i alhora assistencial (visitar els pobres i malalts per tal de socórrer-los espiritualment i corporalment); però l’arquebisbe de Lió Marguemont s’oposà a aquesta innovació, i obligà a tornar a l’estricta vida contemplativa, amb clausura i vots solemnes.
La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida al s XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús
Un-studio
Arquitectura
Estudi d’arquitectura creat per l’arquitecte Ben van Berkel i la historiadora de l’art Caroline Bos el 1998.
El seu treball es completa amb la feina d’especialistes en desenvolupament urbà i infraestructures, i aposta per la innovació tecnològica en els seus projectes Treballa de forma estratègica amb dissenyadors gràfics, estilistes, constructors, dissenyadors, interioristes i fotògrafs, entre altres professionals Es dedica a la realització d’habitatges, edificis d’obra civil i d’obra pública
Critèrium Ciclista Internacional de Tarragona
Ciclisme
Competició internacional de ciclisme de carretera celebrada a Tarragona el 23 de setembre de 1958.
Organitzada pel Club Ciclista de Tarragona amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, la competició es disputà en un circuit urbà amb la presència de les grans figures mundials del moment Jacques Anquetil, Charlu Gaul, Louison Bobet, Miquel Poblet i Federico Martín Bahamontes Inclogué proves de persecució, velocitat i línia, aquesta darrera considerada la més important, que guanyà Miquel Poblet
Gran Premi de Marxa Ciutat del Prat

Cartell del Gran Premi de Marxa Ciutat del Prat del 2011
NET EC
Atletisme
Prova internacional de marxa atlètica disputada anualment al Prat de Llobregat entre el 1976 i el 2011, organitzada conjuntament per l’Ajuntament i la Pratenc Associació d’Atletisme.
En moltes edicions coincidí amb el Campionat de Catalunya de diverses categories Tenia un recorregut urbà, amb sortida i arribada a la plaça de Pau Casals Els darrers guanyadors foren Jesús Ángel García Bragado i Beatriz Pascual També guanyaren i es proclamaren campions de Catalunya de l’especialitat els marxadors locals Josep Marín 1978 i Daniel Plaza 2000, i altres figures com Valentí Massana, David Márquez, Josep Antoni González Coba-cho, José David Domínguez, Mari Cruz Díaz i María Vasco
Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d’Empordà

Logotip de la Fira de Circ al Carrer
Teatre
Fira celebrada anualment a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) des del 1996 durant el tercer cap de setmana de juliol.
Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ
Recerques
Portada d’un exemplar de la revista Recerques
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació d’història moderna i contemporània a cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluc, Joaquim Molas i Josep Termes, apareguda a Barcelona el 1970.
Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes —historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc— Ha assolit una extensa xarxa de collaboradors i un ampli ressò en l’àmbit cultural català L’octubre del 1974 celebrà un Primer Colloqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial
orde de Santa Maria de Montgaudi
Militar
Orde militar fundat vers el 1174 prop de Terol, a Alfambra i els seus termes, per un cavaller de l’orde de Sant Jaume, el comte Rodrigo Gonçalves, que devia haver col·laborat en la conquesta d’aquesta regió.
El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina