Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner

Malgrat la superioritat numèrica sarda, els catalans assoliren una victòria completa, amb un botí nombrós, l’ocupació de la vila de Sanluri i la captura de l’estendard del vescomte, que fou enviat a Barcelona com a trofeu Les pèrdues catalanes foren escasses, si bé hi moriren personatges com Joan Desvalls, conseller de Barcelona La nova de la victòria causà una gran alegria a Barcelona, on el rei Martí I féu fer importants celebracions l’alegria es canvià aviat en dol, però, en saber-se la mort de Martí I de Sicília, hereu de la corona catalanoaragonesa i únic descendent baró de la família…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el…

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl ,…

Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill…

Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…

No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…

Efectivament, hom pot identificar un vescomte Bernat d’Urtx, que actuava el 1081 i era fill d’un Bernat, amb el Bernat fill del vescomte Bernat II de Cerdanya-Conflent Els Urtx empraren el títol vescomtal almenys fins el 1130 Sembla també que els Naüja tenen el mateix tronc que els Urtx, car posseïen béns a Naüja, Illa, Vilella, Rigardà, Jóc, Espirà i Estoer, tots aquests llocs essent senyories dels Urtx Un dels primers personatges documentats és Galceran I d’Urtx mort vers el 1173, senyor d’una part de Jóc, d’Urtx…

Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald Hi collaboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer