Resultats de la cerca

La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

Dedicada a la promoció dels esports, incloïa articles d’opinió i notes tècniques i d’informació esportiva Feia la crònica dels partits de futbol de la setmana, de Barcelona i Catalunya especialment També publicava notícies esportives d’Espanya i d’Europa Tot i que pocs articles van signats, hi ha la signatura de Josep A Trabal Tingué un vida efímera

Obra gairebé personal de Francesc Benages, impressor, contenia informacions de l’actualitat catalana a Amèrica, del Principat i articles literaris

Posteriorment adoptà altres noms Revista catalana americana Periòdic catalanista i, encara, Portaveu nacionalista Adherit a la Federació d’Entitats Nacionalistes Catalanes de Cuba, tingué un període en el qual només es publicà en català Fou fundada per Carles Martí, a més a més d’haver estat el primer director Contenia notícies de la colònia catalana, treballs literaris i noves de Catalunya

Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres

Continuà l’orientació de Solidaridad Proletaria i fou l’expressió de la reacció sindicalista davant els intents de crear un moviment obrer explícitament anarquista per part de DAde Santillán des de La Protesta de Buenos Aires i de MBuenacasa des d' El Productor de Blanes i Barcelona Entre els seus redactors i collaboradors cal esmentar AArnó, RMolist, JPeiró, ÁPestaña, CPiñón, ÀAbella i MPérez Óptimo

Per bé que se subtitulà occitanocatalana, hi predominà la llengua catalana Hi collaboraren, entre d’altres, Batista i Roca, Trueta, Guiter, Tasis, Serra i Moret, Triadú, Lafont, Pessamessa, Camproux, etc Cal destacar-ne les cròniques de les diverses regions dels Països Catalans

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica