Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Moto Club Segre
Motociclisme
Club motociclista de Ponts.
Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván…
Moto Club Tortosa
Motociclisme
Club de motociclisme de Tortosa.
Fundat el 1967, ha organitzat proves de gairebé totes les especialitats motociclistes, però la més emblemàtica fou l’Enduro Terres de l’Ebre, que durant dues dècades fou puntuable per als Campionats de Catalunya i d’Espanya, i arribà a puntuar per al Campionat del Món el 1994 Els seus impulsors foren Josep Aragonès, Carlos Albiol, Felip Tallada i, posteriorment, Jordi Rovira El 1997 també organitzà l’Enduro de les Autonomies, en què es proclamà campió d’Espanya amb un equip format per Micki Arpa, Pedro Pérez i Jesús Duran Els seus pilots més representatius en altres especialitats han estat…
Memòries de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies d’investigació històrica i publicació documental de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciada el 1927.
El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana del Comitè de…
jaciment d’icnites de Fumanya
Paleontologia
Conjunt de quatre afloraments de roques maastrichtianes de la formació de Tremp amb petjades fòssils (icnites) de dinosaures, sauròpodes i titanosaures, localitzat al nord-est i al nord de la serra d'Ensija (Berguedà).
El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior uns 65 milions anys d’antiguitat Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3500 m 2 repartits en quatre localitzacions Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí A part les més de 3500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat…
Museu d’Art Modern Jaume Morera
Museu
Museu de Lleida, inaugurat el 1917.
Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors…
Orfeó Català
L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig.
Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…
,