Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
comtat de Bunyol
Història
Títol concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foida de Bunyol) i batlle general del Regne de València.
El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
galeria Azimuth
Galeria d’art italiana.
Vinculada a la revista del mateix nom Azimuth , fou fundada per Enrico Castellani i Piero Manzoni a Milà S'inaugurà el 4 de desembre de 1959 amb l’exposició “12 Lineas” de Piero Manzoni Aquesta galeria suposà el vincle de l’avantguarda italiana de l’època amb l’àmbit internacional, especialment amb el moviment Zero Entre les exposicions presentades destacà “La Nuova Conzezione Artistica” gener-febrer del 1960, amb la participació de Breier, Castellani, Holweck, Klein, Mack, Manzoni i Mavignier, que aplegà obres caracteritzades per l’experimentació visual i a la qual es dedicà el…
Reial Societat de Tennis Pompeia
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fundat el 1908 amb el nom de Societat Esportiva Pompeia, nasqué a l’empara del patronat del Santuari de Pompeia, vincle que es mantingué fins l’any 1925 El 1920 rebé el títol de reial El mateix any arrendà unes pistes a la travessera de Gràcia, però els anys cinquanta s’hagué de traslladar a un xalet amb pista de tennis a Montjuïc Assolí un Campionat de Catalunya de primera categoria 1925 i un subcampionat d’Espanya per equips 1976, a més de diversos Campionats de Catalunya en categories inferiors Organitzà tres Campionats d’Espanya 1929, 1932, 1941, i forjà figures com Pere…
Secretariat dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals, amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet, el 1968 n’…
moviment Me Too
Sociologia
Moviment de denúncia contra l’assetjament i la violència masclistes.
Té com a vehicle les xarxes socials, i l’etiqueta #MeToo ‘jo també’ en resposta a una denúncia concreta, compartida per dones que han estat objecte d’agressions masclistes L’efecte multiplicador que genera compartir el missatge crea un vincle solidari en el collectiu de dones agredides, crucial per a fer pública la magnitud del problema i crear una consciència de grup vulnerable La frase fou ideada el 2006 per la nord-americana Tarana Burke, que suggerí en un missatge de Twitter respondre #MeToo a les dones que havien estat objecte de violència masclista Tanmateix, no fou fins l’…
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs En morir vers…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…
Banque de France
Organisme financer francès estatitzat el 1946 i banc central de l’Estat francès.
Fou fundat l’any 1800 a París, per iniciativa del govern i amb capital totalment privat feia alhora de banc comercial i de banc emissor L’any 1803 obtingué el monopoli d’emissió per a París L’any 1806 l’estat nomenà un governador directament lligat al ministeri de finances vincle que subsistí Després d’un període de consolidació, l’any 1848 li fou atorgat el privilegi i el monopoli d’emissió sobre tot l’Estat francès El 1857 es convertí en banquer del govern, i passà a exercir moltes de les funcions d’un banc central Amb una àmplia independència davant de l’administració, no…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
Vallterra
Llinatge noble originari, sembla, de Valtierra (Navarra) i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…