Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran
Pārvatī
Rudra
Mitologia
Divinitat masculina del panteó vèdic.
Déu de les tempestes, del foc i de la destrucció, afí a Indra , a Agni i a Kali , té també capacitats i influències benèfiques un conjunt d’elements que contribuïren a configurar la personalitat de Xiva
Gaṇeśa
Ganesa, déu elefant, considerat com aquell que supera per excel·lència els obstacles
© X. Pintanel
Déu elefant del panteó hindú, considerat popularment com aquell que supera per excel·lència els obstacles.
Míticament, la seva figura s’insereix en el cicle de Xiva, bé que l’origen del seu culte és obscur El fet que sigui adorat per membres de totes les castes sembla provar el caràcter originàriament no ortodox del seu culte
Xacti
Personificació de la força o energia activa d’un déu, elevada també a la categoria divina.
Adorada sota diversos aspectes mare, esposa, noia verge, sovint és associada a formes d’amor illícit i també és identificada a les esposes terrorífiques d’alguns déus Kali , Durgâ En el tantrisme és identificada amb la consort de Xiva, que combina el Mascle i la Femella universals i s’identifica amb l’U
Chola
Història
Dinastia tàmil, establerta a la costa de Chōḷamaṇḍala (Índia sud-oriental) pels volts del segle II aC.
Tingué el màxim poder en temps de Rājarāja I el Gran 985-1014, que dominà gran part del sud i centre de l’Índia, Ceilan i les illes Lakshadvīp Edificà el gran temple de Xiva a Tanjāvūr Al segle XIII el territori fou dividit entre els Hoysalas de Maisūru i els Pāṇḍya de Madurai
governació de València
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València Comprenia l’Horta excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira, el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües i de l’Alt Palància Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, Gàtova, Marina, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial
Purāna
Grup d’escrits sànscrits del s VI al XVI.
Ocupen un segon lloc després dels escrits èpics Mahābhārata Rāmāyaṇa i formen part, no pas de la revelació ṣruti , sinó de la tradició smṛti N'hi ha 18 d’importants i un gran nombre de petits upapurāna , els quals, tot i haver estat aplegats tardanament, contenen materials antics que en justifiquen el nom ‘antic’ Sobresurten el Viṣṇu Purāna i el Bhagavata Purāna entre els sis referits a Vixnu, Skanda Purāna entre els sis referits a Xiva i Markandeya Purāna entre els sis referits a Brahmā
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou reconeguda la…