Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…
Hespèrion XX
Música
Conjunt instrumental i vocal català.
Fundat el 1974 per Jordi Savall gambista, Montserrat Figueras soprano, Hopkinson Smith llaütista i Lorenzo Alpert flautista i percussionista, el conjunt sorgí a l’entorn de la Schola Cantorum Basiliensis El seu objectiu inicial fou de recuperar el patrimoni musical hispànic anterior al segle XIX Posteriorment la formació s’amplià amb violins, cornetins i clavicèmbal, i estengué el seu repertori inicial a la música europea compresa entre els segles XVI i XIX, especialment d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya o França Integrada per instrumentistes i cantaires dirigits per J Savall, Hespèrion XX…
Cercle dels XX
Grup artístic belga (1884-93).
S'apartà de l’art oficial i esdevingué el nucli de la important escola belga contemporània Al Salon des XX , a part les dels seus membres art belga , entre els quals hi havia també Rodin, Signac i Jan Toorop, foren exposades obres de Monet, Renoir, Whistler, Seurat, Redon, Van Gogh, Cézanne, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Pissarro, etc
Poesia catalana del segle XX
Literatura catalana
Antologia poètica de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, publicada l’any 1963.
Considerada com el manifest programàtic del realisme històric, la seva influència ha estat important i notable i esdevé un llibre de referència obligada i necessària per a comprendre i conèixer els paràmetres històrics i estètics del realisme en la poesia catalana dels anys seixanta La configuració de l’antologia, dividida en dues extenses parts, dona mesura de les característiques del llibre, atès que la primera meitat, la part teòrica —dues-centes pàgines—, és un veritable assaig d’interpretació històrica i estètica de l’evolució de la poesia europea i catalana al llarg del segle XX…
Museu d’Art Contemporani d’Alacant

Sala del MACA
© Museu d’Art Contemporani d’Alacant
Museu
Museu de la ciutat d’Alacant dedicat a l’art del segle XX.
Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Collecció d’Art del segle XX , institució museística d’Alacant creada al novembre del 1975 i inaugurada el 1977, que rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, un edifici barroc del 1685 La collecció fou creada a partir de de la iniciativa de l’artista Eusebi Sempere i la donació dels seus fons i també dels de la pintora Joana Concepció Francés A partir de l’any 1997 l’ajuntament començà a adquirir les obres d’aquests dos artistes L’any 1998 hom realitzà una primera remodelació del museu, que comportà l’organització de les obres…
Jocs Olímpics de Torí 2006

Inauguració dels XX Jocs Olímpics d’hivern de Torí
© XX Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006
Esport general
XX Jocs Olímpics d’Hivern, que se celebraren a Torí entre el 10 i el 26 de febrer de 2006.
Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu títol olímpic…
Sport Ciclista Català

Cursa organitzada per Sport Ciclista Català els anys vint del segle XX
ARXIU SCC
Ciclisme
Club ciclista de Barcelona.
Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren introduint…
Associació Catòlica de Propagandistes
Organització catòlica fundada l’any 1909 amb l’objectiu de despertar el catolicisme espanyol de principi del segle XX.
Fou fundada pel clergue jesuïta Ángel Ayala Alarco Ciudad Real 1867–1960 amb l’objectiu de despertar el catolicisme espanyol de principis del segle XX El seu primer president fou el sacerdot i periodista Ángel Herrera Oria Santander 1886–Madrid 1968, que l’any 1933 creà el Centre d’Estudis Universitaris CEU, embrió de les universitats Abat Oliba CEU de Barcelona, CEU San Pablo de Madrid i CEU Cardenal Herrera de València
London Sinfonietta
Música
Formació musical creada a Londres el 1968 per D. Atherton i N. Snowman destinada a la interpretació de la música del segle XX.
Si bé té un nucli estable compost per setze músics que compaginen aquesta tasca amb les seves carreres com a solistes, les actuacions, depenent del programa, poden anar a càrrec d’un nombre variable de músics, des d’un o dos fins a una formació orquestral completa Té com a seu el Queen Elizabeth Hall Sota la direcció musical d’O Knussen i del director artístic G Moore, el grup ha assolit el més alt nivell musical i s’ha convertit en un dels principals difusors de la música contemporània La London Sinfonietta ha impulsat nombrosos festivals dedicats a l’obra de compositors del segle XX, com…
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina