Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de…
Crotona
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Port i nucli industrial indústria química i metallúrgica Fundada pels grecs a la Magna Grècia al segle VIII aC, Pitàgores de Samos hi creà una famosa escola filosòfica A partir del segle V aC fou atacada per atenesos i cartaginesos, i, l’any 194 aC, esdevingué colònia romana
Populònia
Ciutat
Ciutat etrusca, situada prop de l’actual llogaret homònim a la província de Liorna (Itàlia).
D’origen incert, gràcies a la seva posició de port d’escala del comerç del ferro, esdevingué, a partir del s VI aC, un nucli pròsper de població molt vinculat a Grècia Sota la influència de Roma s III aC, en temps de Sulla començà la seva decadència Malgrat això, fou encara seu episcopal Conserva monuments funeraris d’un gran valor
Gravisca
Ciutat
Ciutat portuària etrusca, dependent de Tarquínia (Laci, Itàlia).
S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana
mar Jònica
Mar
Part de la Mediterrània compresa entre la Itàlia meridional, a l’W, i Grècia, a l’E.
Comunica amb la mar Adriàtica pel canal d’Òtranto La profunditat màxima al S del Peloponès és de 5 015 m És una regió sísmica
Reggio de Calàbria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.
Conreu de flors per a la fabricació d’essències Port comercial Arquebisbat Centre cultural escoles tècniques museu arqueològic municipal Fundada pels grecs de la Calcídia 270 aC, Rhegion conservà el seu caràcter hellènic fins a l’època de Cèsar Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial En produir-se l’alçament procatalà de Sicília 1282, s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França gener del 1283, hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne Aquest,…
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans s VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi…
Roma
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Itàlia, del Laci i de la província homònima.
La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…