Resultats de la cerca
Es mostren 4269 resultats
illes Daneses
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Europa central, Dinamarca, a l’est de Jutlàndia, format per nombroses illes, on les de Sjaelland, Fiònia, Lolland i Falster són les principals.
Entre les menors hi ha les de Samsø, Aerø, Tasinge, Fehmarn, Mon i Langeland De relleu pla i de sòls argilosos, el clima hi és temperat a causa de la influència marítima Els nuclis de població més importants són Copenhaguen i Odense
la Creu de Barberà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Barberà del Vallès, al qual pertangué en la seva totalitat fins el 1959, si bé el sector meridional encara es troba dins aquest municipi, format a partir dels anys quaranta.
La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones La urbanització és anàrquica, i la població, d’origen immigrant en un 80%
la Creu Alta
El barri de la Creu Alta, durant la festa major de l’any 2010
© Llorenç Canals i Palau
Barri
Barri de Sabadell, al NE, entre el centre i els barris perifèrics del nord de la ciutat.
La construcció de l’Eix Macià, iniciada el 1992, suposà una profunda remodelació del sector oest del barri, que, malgrat tot, manté una personalitat ben diferenciada i una fisonomia urbanística en què predominen les cases de tipus anglès Les terres que actualment ocupa la Creu Alta pertanyien a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, de l’antic municipi de Sant Pere de Terrassa, i foren annexades a Sabadell per decret el 1904, juntament amb la meitat del terme municipal del poble esmentat la resta del municipi va ser annexat a Terrassa Una creu de terme d’alçada considerable,…
puig de la Creu
Vista general del poble de Castellar del Vallès, sota el puig de la Creu (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (671 m alt.) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels municipis de Sentmenat i de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), coronat per l’església de Puig de la Creu
.
la Costa Blanca
Urbanització
Urbanització del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l’estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.
Copenhaguen
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca, a l’illa de Sjælland.
La capital és Copenhaguen
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
la Bruguera
Caseria
Caseria del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), situat a 4 km del poble.
Bruges
Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos