Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Mont Blanc
© Xevi Varela
Massís
Massís de la zona axial dels Alps occidentals, situat entre França, Itàlia i Suïssa.
El seu cim, que s’enlaira fins als 4807 m en territori francès, representa la màxima altitud d’Europa, exceptuant els monts caucàsics Rússia Constituït bàsicament per roques molt dures —granulita en particular— i metamòrfiques, el massís del Mont Blanc és ben delimitat per una sèrie de valls profundes En alguns sectors presenta un relleu de crestes i puntes d’una gran bellesa hi destaquen l’Aiguille du Midi, l’Aiguille du Géant, l’Aiguille Noire i les Grandes Jorasses En el sector francès, particularment, les glaceres ocupen encara una extensió considerable la Mer de Glace és la més gran La…
Caríntia
Divisió administrativa
Land
d’Àustria, que limita al NW amb el land
de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
La capital és Klagenfurt És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail És formada per dues regions la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens els catòlics constitueixen el 83% i els…
Tirol
Regió
Regió dels Alps orientals, dividida entre els estats d’Àustria (Tirol o vall de l’Inn i Tirol Oriental o capçalera del Drava) i Itàlia (Tirol del Sud o capçalera de l’Adige).
És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben…
Tirol
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre Alemanya al N, el Vorarlberg a l’W, l’estat italià al S i Salzburg a l’E.
La capital és Innsbruck Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país 52 h/km 2 est 1994, visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal 2,1% del PIB del…
els Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se…
Brenner
Collada
Coll dels Alps centrals, que comunica el Tirol, a Àustria, amb la província de Bozen, a Itàlia.
Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma
Àustria
Estat
Estat de l’Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l’W, amb Alemanya i Txèquia al N, amb Hongria i Eslovàquia a l’E i amb Itàlia i Eslovènia al S; la capital és Viena.
La geografia física Hom hi distingeix tres grans regions geomorfològiques l’Àustria pròpiament alpina, l’Àustria danubiana i el Burgenland La vall de l’Inn i el Brenner divideixen l’ Àustria alpina en dos sectors a l’oest, es troba la zona axial de la serralada alpina, amb nombrosos colls Brenner, Arlberg i valls Inn, Lech, Ill A aquesta àrea corresponen el Vorarlberg i el Tirol El Vorarlberg, a la banda dreta del Rin, té com a eix la vall de l’Ill, coberta de boscs a la part alta i aprofitada per a l’agricultura a la part baixa, i és unida pel túnel d’Arlberg a la vall de l’Inn, al Tirol El…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…