Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Sankt Gallen
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa, que s’estén entre el llac de Constança i els Prealps.
La capital és Sankt Gallen El N, que constitueix l’extrem oriental del Mittelland, és una regió de turons de molassa tallats per les valls de les glaceres el sector sud, ocupat pels Prealps, és més abrupte i accidentat, amb altituds que superen els 2 000 m i on la principal riquesa és la ramaderia La població 217 h/km 2 est 1994 és de llengua alemanya La indústria tèxtil, que té el seu origen a l’edat mitjana, hi té una importància preponderant al s XIX hi foren introduïts els brodats, sota la forma d’indústria a domicili, els quals després han estat mecanitzats Altres indústries són les…
Schaffhausen
Divisió administrativa
Cantó del N de Suïssa.
La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica,…
marquesat d’Aitona
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs d’Aitona, Seròs, Vilaseca i Algorfa.
La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l’autor de l'…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Sigmaringen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, a Suàbia, Alemanya, prop del Danubi i al N del llac de Constança.
Petites indústries mecàniques Possessió dels comtes de Hohenzollern el 1534 comtat de Hohenzollern-Sigmaringen Conserva, com a edificis notables, el castell s XI-XIX, que en 1944-45 fou seu del règim de Vichy i l’església parroquial s XVIII
Friburg de Brisgòvia
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al s XII, restà posteriorment sota el…
el Real de València
Arquitectura civil
Palau construït per Jaume II a l’Almúnia o parc que havia bastit ‘Abd al-‘Azīz ibn Abī ‘Amir al s. XI, a València, a l’esquerra del Túria i vora el raval de la Vilanova, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid.
El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I,…
Sant Francesc de Barcelona
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent de franciscans conventuals o framenors i, més tard (1567), d’observants, conegut popularment per convent gran de Sant Francesc
, situat a l’antic barri de Còdols de Barcelona, entre la muralla de Mar, el carrer Ample i el passatge del Dormitori de Sant Francesc, les Drassanes i la plaça del Duc de Medinaceli.
Es bastí sobre l’antic hospital de pelegrins de Sant Nicolau, on segons tradició s’havia ja hostatjat Francesc d’Assís 1211 de pas per Barcelona Els franciscans ja hi eren el 1229, començaren a edificar el convent el 1240 i obtingueren del rei Jaume I la cessió de l’antic hospital i terres del veïnatge els anys 1252 i 1258 això permeté l’expansió vers les Drassanes del convent, format per l’església, tres claustres, amb els edificis conventuals entorn seu i un ampli hort que els fou arrabassat en bona part a partir del s XVIII L’església, un notable edifici gòtic d’una nau, fou consagrada per…
Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…