Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Guimerà
![](/sites/default/files/media/FOTO/A076807.jpg)
La vila de Guimerà, aturonada a la dreta del Riu Corb, presidida per les restes de l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es…
Sant Joan Despí
Vista del polígon industrial de la Fontsanta i de les instal·lacions de TV3 a la població de Sant Joan Despí, comarca del Baix Llobregat
© B. Llebaria
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra d’aquest riu, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…
Cabra del Camp
Cabra del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…
Miralcamp
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Miralcamp.jpg)
Vista de Miralcamp
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell límit amb les Garrigues i l’Urgell, al centre de la plana oligocènica d’Urgell, recoberta per dipòsits quaternaris i regada pel canal del mateix nom.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
Fígols Vell
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057380.jpg)
Fígols Vell amb l’església de Santa Cecília al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
Corbera de Baix
![](/sites/default/files/media/FOTO/A047169.jpg)
Vista general de Corbera de Baix (Baix LLobregat)
© Fototeca.cat
Poble
Entitat de població, una de les dues que formen el poble de Corbera de Llobregat, cap del municipi homònim (Baix Llobregat), situada a l’esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l’antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall.
La parròquia Sant Antoni de Corbera fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina