Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Casa Batlló
![](/sites/default/files/media/FOTO2/casa_batllo.jpg)
Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
vall de Toran
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_2784515755_a85700aa4f_b.jpg)
Vista de les muntanyes de Canejan
© Xevi Varela
Vall de la Vall d’Aran, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi de Canejan.
La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i…
Uluru
![](/sites/default/files/media/FOTO3/uluru_muntanya2.jpg)
Uluru
Robyn Jay (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís d’Austràlia, al Territori del Nord.
La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi establí el parc…
Santa Maria del Pla
![](/sites/default/files/media/FOTO2/santa_maria_del_pla_sanauja.jpg)
Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes A la part…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
castell de Santa Coloma de Queralt
Castell
Antic castell i palau de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del…
la Solució Sud
Nom que adopten una sèrie de transformacions en el curs del Túria al seu pas per València i la seva desembocadura.
Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…
castell de Castellfollit
El castell de Castellfollit de Riubregós a dalt de la serra
© C.I.C.-Moià
Castell
Restes de l'antic castell situat damunt una serra sobre el nucli de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Les restes Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes Sembla que la part més antiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’interior del…
Belfast
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC8714_TURISME-IRLANDA280312CH044M-50.jpg)
Belfast Titanic
© Turisme d’Irlanda / Chris Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, que constitueix el districte homònim, a la desembocadura del riu Lagan.
S'estén a la sortida d’una vall on conflueixen els camins d’accés a l’interior de l’Ulster, i presenta una segregació de barris per a protestants 70% de la població i catòlics 30% al nucli antic, com a conseqüència dels esdeveniments de la segona meitat del s XIX És el primer nucli industrial construcció, destilleries de whisky , indústria aeronàutica i química i el primer port comercial d’Irlanda del Nord Té aeroport internacional Centre cultural i d’ensenyament superior Queen's University of Belfast, fundada l’any 1908 El nucli primitiu de la ciutat era un castell construït el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina