Resultats de la cerca
Es mostren 1007 resultats
Tauern
Serralada
Gran serralada dels Alps Orientals, a Àustria, que accidenta els estats de Salzburg i Estíria i s’estén des dels Alps de Zillertal, a l’W, fins a la vall del Mur, a l’E.
Forma una complexa i contínua barrera entre el solc del riu Salzach i de l’Enns, al N, i les valls del Drava i del Mur, al S Es divideix en Hohe Tauern , a l’W, on presenta altes i agudes crestes, cobertes per nombroses glaceres i on es troben el Grossglockner 3 797 m i el Grossvenediger 3 674 m, i els Niedere Tauern , a l’E, menys alts, però que presenten les mateixes dificultats de pas la màxima altitud és el Hochgolling 2 863 m Un túnel de 8,5 km acabat el 1908 els travessa al centre i posa en comunicació Salzburg amb Villach
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
Bikini
Atol
Atol de l’arc de Ralik, a les Illes Marshall, format per uns 23 illots.
Després del final de la Segona Guerra Mundial, estigué sota el control dels Estats Units d’Amèrica com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic fins a la independència de les Illes Marshall el 1986 Fou l’escenari 1946 de les primeres experiències nuclears nord-americanes posteriors a la Segona Guerra Mundial, després d’haver-ne traslladat els habitants a Rongerik Island 1946, a Ujelang Islands 1947 i, finalment, a l’illa de Kili 1949 A conseqüència dels nivells de radioactivitat posteriors a les explosions, l’atol continua deshabitat L'atol de Bikini fou declarat 2010…
circ de Colomers
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_5969100905_97ce38bc23_b.jpg)
Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
castell de Castellar
Castell
Edifici històric del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…
mas d’Estadella
Masia
Masia fortificada del municipi de Vilagrassa (Urgell), a l’extrem meridional del terme, al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú, amb habitatges annexos.
És una gran construcció de pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608 Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca
Santa Maria de la Real
Interior de l’església canonical de Santa Maria de la Real
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana establerta a l’església de Santa Maria de la Real, de Perpinyà (Rosselló), el 1381, procedent del monestir d'Espirà de l'Aglí.
L’església, magnífic exemplar de l’art gòtic meridional, fou construïda al principi del s XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301 Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d’Elna uní els canonges de l’Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe Jaume Borró, el darrer prior d’Espirà, passà a ésser-ne el primer abat El 1592 fou secularitzada i es convertí en collegiata, que continuà regida per un abat fins el 1689 A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s’uniren…
collada de Toses
Collada
Depressió (1 800 m) de l’alineació pirinenca de direcció W-E.
S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril de Barcelona a…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…
Northúmbria
Història
Regne anglosaxó, format per la unió dels regnes de Deira i de Bernícia, sota l’autoritat d’Etelfrid de Northúmbria (593-616).
La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al s VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al s VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina