Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Etiòpia
Estat
Estat del NE d’Àfrica, entre Eritrea al N, Sudan i Sudan del Sud a l’W, Kenya al S, Somàlia al SE i Djibouti a l’E; la capital és Addis Abeba.
La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió desèrtica de…
Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la segona meitat…
Abissínia
Geografia històrica
País de l’Àfrica del NE, que comprèn en sentit estricte el quadrant nord-occidental d’Etiòpia (massís o altiplà d’Abissínia, actualment massís o altiplà d’Etiòpia).
El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan
Kefa
Geografia històrica
Regió històrica d’Etiòpia, al S del llac Rudolf.
La població, d’installació molt antiga, fou islamitzada al s XVI Independent fins el 1897, Menelik II la integrà al conjunt d’Etiòpia Fins el 1991 formà una regió administrativa, amb capital a Jima
Ogaden
Divisió administrativa
Regió del SE d’Etiòpia, que limi- ta amb Somàlia.
És un altiplà estèpic regat per rius de poca importància té un clima molt càlid i sec 100-300 mm La població, somali, és nòmada Fou annexada a Etiòpia el 1908
‘Aṭbara
Riu
Riu d’Etiòpia i Sudan, afluent per la dreta del Nil (1 120 km).
Neix al massís d’Etiòpia al nord del llac Tana, penetra cap al Sudan i desguassa a la ciutat d’'Aṭbara Al temps de les pluges juny-agost és navegable És regulat per diverses rescloses
Amhara
Divisió administrativa
Regió dels altiplans d’Etiòpia, que comprèn la conca de l’‘Atbara i els voltants del llac Tana.
La capital de la regió és Gonder Fou residència de la cort d’Etiòpia fins el 1854 En aquesta àrea es formà l’amhàric, llengua nacional del país
Addis Abeba
Ciutat
Capital d’Etiòpia, a la regió estat homònima, situada al peu dels monts Entotto i a l’E de l’altiplà de Shewa, a 2.370 m alt.
Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions ferrocarril a Djibouti 784 km des del 1917, carreteres i aeroport internacional Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera preparació de cafè, tabac, adob de pells Centre cultural i universitari Universitat d’Addis Abeba És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides ECA La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal de marcar la…
Eritrea
Estat
Estat africà a la costa SW de la mar Roja, entre el cap Kasar, al N, i el cap Dumera, al S. Consta també de l’arxipèlag Dahlak. Limita al NE amb la mar Roja, al SE amb la República de Djibouti, al S amb Etiòpia i al NW amb el Sudan; la capital és Asmara.
La geografia física El país s’estén al llarg d’uns 950 kms en direcció NW-SE, parallelament a la Mar Roja, fins a l’inici de l’estret de Bab al Mandab, que comunica amb el golf d’Aden Les costes, baixes i uniformes, són interrompudes al centre pel golf de Zula i la península de Buri, i al S per la badia de Beylul L’interior és una prolongació de l’altiplà etiòpic, amb altituds que no solen superar els 2000 m, interrompudes per planes a l’E i a l’W El punt més baix és la porció N del Danakil, que inclou part de la depressió de Kobar, a uns 100 m sota el nivell del mar La plana nord-occidental…
Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina