Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estret del Príncep Gustau Adolf
Estret marí
Braç de mar d’uns 320 km de llargada i de 96 km d’amplada, a l’E de l’Àrtic, entre l’arxipèlag de Parry (al S), l’illa Ellef Ringnes (a l’E) i la de Borden (a l’W).
Luleå
Ciutat
Capital del län de Norrbotten, Suècia.
Situada al golf de Bòtnia, a la desembocadura del riu Lule, és un port d’exportació de fusta, pells, formatge i ferro Fou fundada el 1621 per Gustau Adolf II
Borås
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, Suècia, vora el Viskan, a la regió històrica de Västergötland.
És un gran nucli tèxtil, afavorit per la proximitat del port de Göteborg, al qual és enllaçada per ferrocarril i per carretera La ciutat fou fundada el 1622 pel rei Gustau Adolf, i la indústria actual s’hi desenvolupà a partir del segle XIX És seu d’escoles d’aprenentatge tèxtil, i un nus ferroviari
Västerås
Ciutat
Capital del län de Västmanland, al SE de Suècia.
Situada a la costa NW del llac Mälar, és un centre comercial i un nucli industrial, amb indústria electrotècnica, paperera i del vidre Fundada al s XI i bisbat des del s XII, durant l’edat mitjana fou un centre important d’exportació de ferro El 1527 hi fou celebrada la dieta que, sota Gustau Vasa, decidí la introducció de la Reforma a Suècia Cal destacar-ne la catedral s XIII-XV i el castell s XVI
Uppsala

Vista de la catedral d’Uppsala
© Samir Hadi/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Uppsala, Suècia.
Situada a la riba del riu Fyris, que desguassa al llac Melas, s’ha desenvolupat com a centre comercial i industrial Té indústries mecàniques, químiques, tèxtils i del calçat L’antiga Uppsala Gamla fou bisbat cap al 1130 i arquebisbat el 1164 El 1258 la seu metropolitana fou traslladada a un centre comercial, Östra Aros, 4 km al S, que prengué el nom d’Uppsala El 1593 fou seu d’un Concili Nacional que la convertí en el centre religiós del país és la seu del metropolità de l’Església sueca La universitat, fundada el 1477, convertí la ciutat en el centre cultural més important de Suècia El 1620…
Hèlsinki
Monument a Alexandre II a Hèlsinki, Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial La forma de la península proporciona nombrosos ports el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers el de Sörnäinen, exportador de fusta i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector industrial…
Riga
Ciutat
Capital de Letònia.
Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze museus, vuit…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Estocolm
La ciutat d’Estocolm, capital de Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna ‘ciutat entre ponts’, format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances L’expansió urbana…