Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Sant Felip Neri
Poble
Poble del municipi de Crevillent (Baix Vinalopó), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a la fi del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions.
L’església fou acabada el 1703 La població conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors
Fondo
Llacuna del Baix Vinalopó, entre els termes d’Elx i de Crevillent, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó.
Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça
les Pies Fundacions
Sector del Baix Segura i del Baix Vinalopó entre Crevillent, Elx, Guardamar, Rojals, Formentera de Segura, la Pobla de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera, d’unes 5.500 ha, inicialment d’aiguamolls, que fou dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Lluís Belluga per tal d’obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Múrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d’orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc.
Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732
Oaxaca de Juárez
La casa d’Hernán Cortés, a Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s XVII La façana i l’exterior…
el Barri Gòtic
El Barri Gòtic Porta de la Pietat de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès), dins el districte de Ciutat Vella.
Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i la Taula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi conserva també l’edifici de la Pia Almoina, l’església de Sant Just, la font gòtica de la plaça de Sant…
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció turística,…
Crevillent

Detall de la Casa de la Vila de Crevillent
© Francesc Candela Bueno
Municipi
Municipi del Baix Vinalopó, que ocupa el vessant sud-oriental de la serra de Crevillent i una gran part de la plana litoral intermèdia entre els deltes del Vinalopó i del Segura.
L’economia i la població El gran pla inclinat és perllongat a partir de la isohipsa dels 100 m per una extensa superfície alluvial i subsident que confronta amb la llacuna del Fondo 1593 ha al municipi, migpartida amb el terme d’Elx el Saladar n’és una part integrant semibonificada Les rambles que drenen el terme s’esvaneixen a l’entrada del pla alluvial, abans d’arribar al toll El territori no conreat és cobert per pastures, espartars i garriga Al secà 25% de les terres conreades es conreen garrofers i ametllers, i al regadiu 75%, que rep l’aigua dels dos canals d’Albatera, hi ha sobretot…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó…