Resultats de la cerca

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia El lloc passà al s XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom La torre de Sala-d’heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat Resta l’antiga capella s XII de Sant Joan de Sala-d’heures

Situat al N de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei de Mallorca Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner, que feu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc de l’antiga construcció resta,…

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta d’uns 40 caps…

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

Comprèn tres sectors el primer s’enfila pel vessant sud-est de la serra de Tramuntana puig de son Agulla, 503 m alt i culmina al puig de na Marit 666 m i a la mola de Lluc Entre aquesta i la serra d’Alfàbia, se situa la vall d’Orient on neix el torrent de Coanegra anomenat en el seu primer tram torrent des Freu , afluent del torrent Gros, que drena el terme cap a la badia de Palma El segon sector és el Raiguer, que trenca el pendent del peu de muntanya Ací els materials són més recents quaternaris i fragments de miocènics i donen sòls profunds, que han atret els conreus i la població El…

Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’anomenada Taula…