Resultats de la cerca

Fou bastit el 1110 per Berenguer Salla, i els seus successors es cognomenaren Terrassa estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís , que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV els masos de Palet, la Castlania, Figueres i el Trull Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís El 1344 Blanca de Centelles filla de Bernat i de Saurina de Terrassa hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar El primer prior fou Berenguer de Plana Hom construí un claustre al pati del castell i una església…

És situat dins la zona de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva a part el sector principal, de 0,31 km 2 , comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà , dos al de la Plana, un al de Saurina, i un altre al de la Vila Les terres de conreu, que ocupen gairebé tot el terme, són repartides per meitat entre el secà i el regadiu aquest darrer, en expansió, aprofita l’aigua del riu dels Sants a través de la séquia de Ranes i de pous i produeix taronges, hortalisses cebes i cacauets, tabac, blat de moro i fruita Al secà hom conrea oliveres i també vinya i garrofers Hi ha…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

Situació i presentació El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès El…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…

Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al límit del…