Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Écija
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat pel Genil, al límit amb Còrdova.
D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar…
castell monestir d’Escornalbou
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per…
el Moianès
Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
ducat d’Atenes
© fototeca.cat
Història
Territori de l’imperi llatí d’Orient a la Beòcia i a l’Àtica, establert com a senyoria el 1204 a favor del noble francès Ot I d’Atenes
.
El seu nebot Guiu I d’Atenes obtingué de Lluís IX el títol ducal 1261 i fou pare dels ducs Joan I d’Atenes i Guillem I d’Atenes, i aquest ho fou de Guillem II d’Atenes Mort sense fills 1308, el títol passà al seu cosí i germanastre Gualter I d’Atenes Aquest, enemistat amb Anna, senyora del despotat d’Arta, amb el sebastocràtor de Tessàlia i fins amb el basileu de Constantinoble, cercà l’ajuda de la companyia dels almogàvers, que es trobava aleshores als límits del ducat Contractats, els almogàvers s’installaren prop del golf de Làmia 1310, i, al servei de Gualter I, dugueren a terme una…
l’Empordà
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
l’Ametlla del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental situat entre les valls del Congost i de la riera de Tenes, al N de la ciutat de Granollers.
Situació i presentació Es envoltat en la seva part meridional per els termes de les Franqueses del Vallès SE, Canovelles S i Santa Eulàlia de Ronçana SW en canvi, per la part N, té un apèndix allargassat solcat pel torrent de la Ferrera, que s’enfila fins al cim del serrat de l’Ocata o Puiggraciós, a 807 m d’altitud en aquest sector és envoltat pels termes de la Garriga E, el Figueró i Montmany NE i Bigues i Riells del Fai NW El terme comprèn el poble i cap de municipi de l’Ametlla del Vallès, els barris del Mas Febrera i el Serrat d’Ocata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen…
Barberà de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Guatemala
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que limita a l’W i al N amb Mèxic, a l’E amb Belize, el golf d’Hondures, Hondures i El Salvador, i al S amb l’oceà Pacífic; la capital és Guatemala.
La geografia física Els principals trets del relleu són la serralada, continuació de la Sierra Madre de Chiapas, que travessa tot el país, i una altra cadena parallela, més a prop del Pacífic, que constitueix l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc Hom pot distingir les següents unitats geomorfològiques al nord, la gran plana del Petén, prolongació de la plataforma del Yucatán, que ocupa gairebé la meitat del país i que, de morfologia càrstica, és travessada pel riu Usumacinta i el seu afluent Pasión més al sud, la regió muntanyosa, amb la depressió del riu Motagua, formada d’una banda pels…
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…