Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Híades
Astronomia
Cúmul obert de la constel·lació del Taure.
Conté 132 estels coneguts, tots els quals s’allunyen del centre del cúmul a una velocitat aproximada de 40 km/s Els estels més brillants adopten la forma de V i pertanyen a la classe espectral K
la Solució Sud
Nom que adopten una sèrie de transformacions en el curs del Túria al seu pas per València i la seva desembocadura.
Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…
Sant Cugat del Racó
Església
Antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral) del municipi de Navars (Bages), dins el nucli de Sant Cugat del Racó.
L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula,…
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…
Sant Pau del Camp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, situat a l’antic raval de la dreta de la Rambla de la ciutat de Barcelona; del conjunt romànic es conserva l’església, el claustre i algunes de les dependències que l’envoltaven, totalment transformades.
L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…
el Vinalopó Mitjà
Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…