Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Nālanda

Vista general de Nālanda
Wonderlane (CC BY 2.0)
Temple
Budisme
Monestir de l’Índia, situat entre Patna i Rājgīr, centre d’una universitat budista molt important fundada per Kumaragupta I.
Engrandit pels sobirans guptes, constava de nombrosos edificis amb patis interiors i capelles Posseí una biblioteca monumental, ampliada constantment amb les aportacions de manuscrits, fets com a treball universitari Amb l’adveniment del corrent religiós budista tàntric, al segle XIII, Nalanda caigué en decadència, bé que intentà de continuar la seva tradició a la regió del Tibet
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Aranjuez

Fraçana principal del palau d’Aranjuez
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, a la vall del Tajo, a la confluència d’aquest riu amb el Jarama.
És un centre agrícola important horticultura cereals i oliveres en el secà, i tendeix a convertir-se en satèllit industrial de Madrid Incorporada a la corona pels Reis Catòlics, Carles III la convertí en la seva residència favorita Hi fou signat el conveni d’Aranjuez 13 febrer de 1801, pel qual l’armada espanyola es posà al servei de Napoleó per lluitar contra la Gran Bretanya Anys més tard 1808 la ciutat esdevingué, primer, escenari de la revolta contra Godoy motí d’Aranjuez , i després ocupació francesa d’Espanya, seu de la Junta Suprema Central governativa del regne El palau d’Aranjuez ,…
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del s X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona…
séquia de Manresa

Aqüeducte de la séquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1.000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres…
Jura
Antic territori del cantó suís de Berna que des del 1977 forma un cantó propi.
La capital és Delémont 11 800 h 1994 Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier L’origen d’aquesta comunitat catòlics de parla francesa es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França 1735-80 Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos i fins i tot…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
Bengala
Regió
Regió de l’Àsia meridional, actualment dividida entre l’Índia (Bengala Occidental) i Bangladesh (o Bengala Oriental).
Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els s. IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
Pèrsia
Història
Antic país situat a la riba oriental del golf pèrsic, al s. de Mèdia, que correspon a l’actual.
La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…