Resultats de la cerca

És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

La topografia presenta un clàssic relleu d’origen glacial, amb un paisatge pla, alterat per turons morènics Una sèrie de valls fluvials secundàries constitueixen les principals vies de comunicació de l’àrea, a la vora de les quals hi ha els assentaments de la població El més important és la ciutat d’Olsztyn La resta de la regió és poc poblada L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal són les principals activitats econòmiques Colonitzada pels prínceps polonesos de Mazowsze a partir del s XIV, passà als Brandenburg el 1660 A la Primera Guerra Mundial, Hindenburg hi…

Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els        1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…

Situació i presentació Limita al N amb Navars, a l’E amb Castellnou de Bages, al S amb Callús i a l’W amb Sant Mateu de Bages El Cardener és l’element principal del paisatge físic de la contrada El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix Berguedà, i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S,…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

Situació i presentació El terme de Vacarisses, de 40,72 km 2 , és com una gran vall de terreny molt accidentat encarada a Montserrat Oberta en els contraforts occidentals del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac, davalla fins prop del llit del Llobregat L’altura mitjana del terme és de 385 m Antigament formava un sol terme amb el de Rellinars Limita al N amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Mura ambdós del Bages i Rellinars a l’E amb el de Terrassa al S amb Olesa de Montserrat del Baix Llobregat i Viladecavalls, i a l’W, amb Monistrol del Bages i Esparreguera del…