Resultats de la cerca

Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV

Fundada l’any 1928, l’àrea fou originalment dedicada al conreu de cítrics Les successives immigracions jueves n'ampliaren el caràcter urbà i actualment constitueix la cinquena aglomeració urbana d’Israel És centre del tallament i poliment de diamants, una de les principals indústries del país Un nou polígon industrial inclou fàbriques tèxtils, articles de goma i plàstic, maquinària i primeres matèries per a la indústria farmacèutica Centre turístic

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

S'estén des dels Clots de l’Ega 2 404 m alt, el pic de Ginebre 2 382 m alt, el roc Mercadal 1 742 m alt, el coll de les Ares i el serrat Cairol 1 648 m alt, al límit amb el Donasà Llenguadoc, fins a l’Aude, límit oriental del municipi només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres La part més alta del terme és boscada pi roig i pi negre La superfície conreada 138 ha és ocupada per cereals 9 ha, patates 4 ha i herba 122 ha La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica Avui només resta un centenar de caps de bestiar…

Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren…

Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella Creu Alta, i la…

Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats, fusteria La…

Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…