Resultats de la cerca

La capital és Tucupita 21 417 h 1971 El clima és tropical, amb temperatures mitjanes d’uns 28°C i uns 2 000 mm de pluja l’any Amb 2 h/km 2 1984, és un dels estats menys densos, amb una població guarauna que viu agrupada en rancherías practicant una economia d’autoconsum El 1924 hi fou introduïda l’agricultura, especialment a Imataca arròs, blat de moro i fruites, i l’explotació forestal des del 1945 hom explota jaciments d’asfalt i de petroli a l’àrea de la capital

Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del…

El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus Aquestes…

Situació i presentació El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km 2 , limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

Situació i presentació El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga més tard, Guardiola de Berguedà, que prengué el nom del poble del mateix nom pertanyent fins llavors a l’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, el qual comprenia també els pobles de Sant Climent de la Torre de Foix i…

La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…