Resultats de la cerca

En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…

La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…

La geografia física Cal distingir en el país tres grans regions, molt diferenciades pel relleu, la morfologia, el clima i la vegetació la regió costanera, la Sierra, regió muntanyosa integrada dins el sistema dels Andes, i la Montaña, que comprèn les zones baixes a l’E de la Sierra i que formen part de la plana i la selva amazòniques La regió costanera un 8% del territori és una faixa de terres baixes, d’una amplària màxima de 150 km al N Són les zones agrícoles més riques del Perú, bé que només cobreixen el 3% de la regió costanera Davant el litoral, en general alt…

La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…

La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…