Resultats de la cerca

Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…

L’edifici L’església es troba adossada a una casa que centra un petit grup de masos Datat del segle XI, encara que modificat posteriorment, és un original edifici de planta circular, com Sant Pere Gros de Cervera Segarra o Sant Jaume de Vilanova del Pla Bages Cobert per una cúpula semiesfèrica, és capçat a l’est per un absis semicircular més baix, precedit per un profund arc presbiteral No s’hi conserva cap finestra oberta Al mur sud, una obertura, que podia haver estat una antiga porta o una fornícula, dona pas a una petita capella poligonal afegida La porta d’entrada, en arc de mig punt, es…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…

L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…

Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…

Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…

Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…

Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del…