Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ningxia Hui
Divisió administrativa
Zizhiqu del NW de la Xina.
La capital és Ynchuan 125 000 h 1975 És formada per una fèrtil plana travessada pel Ma Chhu La població, composta de huis i xinesos han, es concentra al llarg del riu, i és típicament camperola, dedicada al conreu principalment cereals i a la ramaderia Té importants recursos miners ferro i carbó i abundant energia hidroelèctrica La capital és unida per ferrocarril a Pequín i a Lanzhou
Loja
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la riba esquerra del Genil, on es forma la gorja de Los Infiernos, situada en una vega molt fèrtil.
El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant
Morelos
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de canya de sucre i d’arròs,…
el Poblenou

Casino de l’Aliança del Poble Nou, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector litoral septentrional de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat entre el parc de la Ciutadella i el municipi de Sant Adrià de Besòs, a banda i banda del carrer de Pere IV, antiga carretera de França.
La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…
Calàbria
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que comprèn les províncies de Catanzaro, Cosenza, Crotona, Reggio de Calàbria i Vibo Valentia.
La capital és Catanzaro És una regió accidentada per l’extrem meridional de l’Apení i amb elevacions que oscillen entre 1800 i 2300 m La costa és, en general, retallada a la vora de la mar Tirrena i baixa i pantanosa a la vora de la Jònica, i ni l’una ni l’altra presenten bons ports naturals Hi són freqüents els moviments sísmics violents El clima és mediterrani a les àrees baixes i mitjanes a les parts altes les temperatures són ostensiblement baixes, i les precipitacions —molt sovint de neu— són d’uns 1400 mm anuals La vegetació natural s’esglaona des de la Mediterrània occidental al…
Alcoi
Vista aèria de la ciutat d’Alcoi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alcoià.
Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…
Irlanda

Estat
Estat que ocupa l’illa d’Irlanda, llevat del territori del NE; la capital és Dublín.
La geografia econòmica L’agricultura Com a cas no freqüent a Europa, l’agricultura proporcionà fins el 1973 ingrés a la CEE més llocs de treball que la indústria Les condicions climàtiques imposen un predomini de l’herba el prat, permanent o temporal, cobreix el 79% de la superfície agrària útil, i així, el cens ramader és molt elevat en relació amb les dimensions de la població fins al punt que els caps de bestiar la tripliquen en nombre, cas únic a Europa Destaquen el bestiar boví, oví i porcí És remarcable l’organització cooperativista de l’explotació ramadera producció i…
Hongria

Estat
Estat de l’Europa central danubiana que limita amb Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Sèrbia i Croàcia (S), Eslovènia (SW) i Àustria (W); la capital és Budapest.
La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…