Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Attu Island

Estació científica a Attu Island (Alaska)
Illa
Illa de l’estat d’Alaska (EUA), la més occidental de les illes Aleutianes.
Hi ha una base científica Es troba a 1700 km de distància de la part continental
Kerguelen
Arxipèlag
Arxipèlag del S de l’oceà Índic, a uns 49°S i 69°E, format per més de tres-centes illes i illots deshabitats.
La seva cota màxima és de 1 960 m, a la muntanya Ross Descobert el 1792 per YJde Kerguelen Trémarec, pertany a França des del 1893 Des del 1952 hi ha installada una important base científica
terra Adèlia
Regió
Regió de la Wilkes Land, Antàrtida, a la costa de l’Índic, compresa entre els 136°20’ i els 142°20’ de longitud E, amb una extensió d’uns 900.000 km2.
És un camp de glaç que arriba als 3000 m d’altitud prop del pol Fou descoberta el 1840 per Dumont d’Urville, i reivindicada per França des del 1938 A la costa hi ha la base científica de Dumont d’Urville
Gondēšāpūr
Ciutat
Antiga ciutat de Pèrsia, centre cultural nestorià.
Influí notablement en el naixement de l’activitat científica i intellectual de l’Islam Hi hagué una famosa escola de medicina, amb mètodes derivats d’Alexandria i d’Antioquia Es destacà també com a transmissora de l’ensenyament grec d’Edessa i de Nísibis a Bagdad
Stavropol’
Ciutat
Capital del kraj homònim, Rússia.
Situada als vessants septentrionals del Caucas, és un important centre industrial construccions mecàniques i indústria química i cultural centres d’ensenyament superior i mitjà i instituts d’investigació científica Museus i teatres Del 1935 al 1943 fou anomenada Vorošilovsk Fou fundada el 1777 com una de les fortaleses de la línia de fortificacions Asov-Mozdok per a defensa de la frontera meridional de l’imperi rus
Novosibirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial, a l’Obi, i important nus ferroviari de Sibèria, sorgí el 1893 en ocasió de la construcció del transsiberià És un important centre industrial metallúrgia, construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, però sobretot es destaca com a centre científic i cultural filial siberiana de l’Acadèmia de Ciències de Rússia La seva “ciutat de la ciència” Akademgorodok , que inclou universitat fundada el 1959, instituts d’investigació, així com habitatges residencials, fou construïda en 1957-66 per a acollir una nombrosa comunitat científica té, a més, centres d’ensenyament…
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només al fons dels…
Pompeia

Ruïnes de Pompeia
© Eulàlia Rius
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’imperi Romà, prop de la ciutat moderna de Pompeia, a la província de Nàpols, Itàlia.
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…
Chicxulub
Cràter
Cràter a la costa nord-oest de la península de Yucatán (Mèxic).
Té uns 180 km de diàmetre i prop d’1 km de profunditat, i la meitat es troba submergida al golf de Mèxic És el resultat de l’impacte d’un asteroide d’uns 12 km de diàmetre que tingué lloc fa uns 66 milions d’anys La collisió inicial hauria produït una depressió d’uns 30 km de profunditat i 100 km d’amplada Més endavant, aquesta depressió s’hauria enfonsat per les vores, la qual cosa creà una elevació central que formà una estructura circular dins del cràter ampliant-ne el perímetre fins a les dimensions actuals La potència de l’impacte equivalent a una desena de bombes nuclears com la d’…