Resultats de la cerca

Neix a la llacuna de Fonmiñá, a A Fonsagrada Lugo, a 690 m d’altitud, i desemboca a l’Atlàntic, prop d’A Guarda Passa per Lugo A Os Peares, on porta 110 m 3 /s, rep el seu afluent principal, el Sil, de més cabal que ell mateix 150 m 3 /s Passa per Ourense i Ribadavia i forma frontera amb Portugal des de Notava És navegable fins a Tui A la desembocadura porta un cabal d’uns 300 m 3 /s, cosa que, considerat el seu vessant, de només 15599 km 2 , el fa el riu de més cabal relatiu a la península Ibèrica La seva alimentació és essencialment pluvial i oceànica, i presenta aigües altes d’hivern, amb…

Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…

Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost del balç de l’…

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…

La geografia El territori, muntanyós, és comprès dins el sistema del Drakensberg, el qual arriba als 3660 m en el pic Cathkin, al NE, i és format per una sèrie d’altiplans, baixos al NE, W i SW i alts al centre i NE A les altes valls del NE, travessades pel curs superior de l’Orange i el Tugela, el sòl, volcànic, és molt fèrtil, però poc conreat, mentre que en el baix altiplà de l’W el sòl és pobre, a causa de l’erosió continuada El clima, àrid, temperat per l’altitud, registra una sensible oscillació diürna i estacional les temperatures varien entre 34°C i 16°C les precipitacions són…

La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta pluviositat a l’…

La geografia física Vista de l’lla de Hiiumaa Oficina de Turisme d’Estònia A Estònia pertanyen nombroses illes, les més importants de les quals són la Saaremaa i la Hiiumaa, de l’arxipèlag Moonsund La part septentrional és una plana amb una gran quantitat d’aiguamolls que es projecta bruscament cap al golf de Finlàndia la costa és molt retallada Més cap al sud el terreny s’aixeca i els sòls són més fèrtils Les formes de relleu són formades per l’acumulació d’alluvions o l’arrasament de la terra Els paisatges geomorfològics principals són carenes de morenes amb còdols erràtics, peneplans,…

La geografia física Situat a la regió dels Grans Llacs Africans, el país s’estén sobre un altiplà, a la dreta del llac Kivu, a una altitud mitjana de 1500 a 2000 m És molt fracturat, amb elevacions abruptes sobre la depressió de la Rift Valley assoleix la màxima altitud al Karisimbi 4500 m, al N El clima és subequatorial temperat per l’altitud 25,1°C pel gener, 26,5°C pel juliol, a Kigali Les pluges són molt abundants 996 mm anuals, distribuïdes en dos períodes setembre-desembre i febrer-maig Tot el sector occidental forma part del llac Kivu, i l’oriental, del riu Kagera, on hi ha un gran…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…