Resultats de la cerca

Tenen cases comunals, i la relació de parentiu és matrilineal, malgrat l’islamisme, que no els impedeix de conservar pràctiques supersticioses

Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic,…

Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m conca de…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d’Almudaina 971 m, i és ocupat per una vegetació natural degradada pinedes i garrigues Hom conrea el 43% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu els conreus més estesos són el de cereals i d’oliveres el d’ametllers i la vinya són subsidiaris La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia d’ovins, que aprofiten les pastures comunals La població ha minvat en un 43% del 1900 al 1965 A partir del 1975 s’ha estancat El poble 136 h 2006,…

Situada a l’estuari del Trave, és port fluvial Té indústries diverses i drassanes Fundada el 1143 per Adolf II, comte de Holstein, sobre les ruïnes d’una antiga vila destruïda pels eslaus el 1139, el 1158 fou cedida a Enric el Lleó, el qual li atorgà una carta de drets comunals Després de la victòria de Bornhöved contra els danesos 1227 la ciutat consolidà la seva independència, atorgada el 1226 per Frederic II Al s XIII experimentà un gran apogeu econòmic monopoli del comerç amb la Bàltica i l’Europa del nord i esdevingué capdavantera de la Hansa En declinar aquesta, la ciutat…

Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de Barrosa, és el…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla…

Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…