Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Virgínia de l’Oest
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Charleston Limita amb Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Kentucky Comprèn diferents regions morfològiques la vall de l’Ohio, fèrtil i densament poblada, amb cursos fluvials navegables, l’altiplà de Cumberland, entre 300 i 600 m d’altitud, i a l’E la regió dels Allegheny, molt muntanyosa, amb serralades d’una altitud entre 600 i 1 200 m El clima és continental humit Els recursos naturals són abundants i variats carbó utilitzat en la siderúrgia, en la indústria química i en la producció termoelèctrica, petroli, gas natural, grans dipòsits de sal i calcària Les ciutats…
Quios
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Espòrades Orientals i nomós de Grècia.
La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista…
Papua
Divisió administrativa
Meitat occidental de l’illa de Nova Guinea, dependent d’Indonèsia, coneguda fins el 2001 amb el nom d’Irian Jaya.
La caiguda de Suharto 1998 fou una oportunitat de desactivar l’enfrontament crònic entre la milícia melanèsia i el govern indonesi Després de diverses temptatives, el 2001 Jakarta concedí un règim d’autogovern a Papua nom que aquest mateix any substituí el d’Irian Jaya i una elevada participació en els beneficis de l’explotació dels recursos minerals i de petroli Tanmateix, la inestabilitat no es resolgué del tot, a causa del rebuig de la població local als emigrants javanesos que el govern havia instat a desplaçar-se, i també perquè la guerrilla no renuncià a la independència La proposta de…
corrent del Golf

Els tres segments del tram septentrional són indicats en colors diferents i limitats per les corbes isotermes. En el delta del corrent del Golf s’originen els altres corrents de l’Atlàntic Nord
© fototeca.cat
Corrent marí de l’hemisferi boreal, a l’Atlàntic occidental.
La raó última del seu enorme cabal el segon del món en importància és la tendència del sistema hidrològic del planeta a disminuir el desequilibri tèrmic entre les zones tropicals i les polars les pecualiaritats del corrent depenen de la geografia de la conca afectada i de la interacció amb la resta de corrents marins de la zona El corrent és compost de dos trams principals, un de meridional i un de septentrional El tram meridional és originat quan a les aigües càlides a una mitjana de més de 25°C i ràpides, que surten del Golf de Mèxic cap a l’Atlàntic accelerades pel canal de Florida, s’…
Tudela
Tudela: plaça dels furs
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana Té indústries derivades de l’agricultura conserves i de pinsos, cellulosa, arts gràfiques, etc Ciutat de fundació romana Tutela , la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna segles VIII-XII Als segles VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al segle XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir…
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
catedral de Lleida

Vista general de la Seu Vella
© CIC-Moià
Temple principal del bisbat de Lleida, que té com a titular Santa Maria.
La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre Solsonès Pere Sacoma el 1203, al…
Crimea

Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
Alcanó

Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…