Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Annaba
Ciutat
Capital del wilāya d’Annaba, Algèria.
Port del golf d’Annaba, al peu del petit massís cristallí d’Edough, a la desembocadura del Seybouse Centre comercial exporta ferro, fosfats, zinc, coure, antimoni, suro, vi, cítrics, espart i industrial superfosfats, conserves, material de ferrocarril hom desenvolupa la indústria metallúrgica amb el ferro de Djebel Ouenza i el gas del Sàhara Nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, port, aeroport Universitat Antiga colònia cartaginesa i després capital dels reis de Numídia, Annaba es desenvolupà sota els romans, els quals l’anomenaren Hippo Regius o Hipona Centre de la primitiva …
el Sant Sepulcre
Interior de l’edícula del Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità (resurrecció).
La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià 135 Constantí ho féu excavar i bastí 335 sobre el sepulcre una rotonda martyrium coneguda amb el nom d' Anàstasi ‘resurrecció’, enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu, anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre Destruït pel soldà Hakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
bisbat de Mallorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Palma i que comprèn l’illa de Mallorca i la de Cabrera.
Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…
Galícia

Comunitat autònoma
País del NW de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol i que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Cantàbrica, a l’E amb Astúries i Castella i Lleó i al S amb Portugal; administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra; la capital és Santiago de Compostel·la.
Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…
Polònia

Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
Àfrica

Mapa polític d’Àfrica
Continent
Continent situat entre els 17°30´ de longitud W (al cap Verd, Senegal) i els 51°25´ de longitud E (al cap Hāfūn, Somàlia) i entre els 37°20´ de latitud N (al cap Blanc, Tunísia) i els 34°50´ de latitud S (al cap Agulhas, Sud-àfrica).
Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…
Solsona
Solsona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Solsonès, al N de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus.
Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…
Valls
Vista aèria de Valls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…