Resultats de la cerca

L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja al segle IX, romànica, ha estat restaurada modernament conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall

Sant Salvador del Quer corona un dels cims de la serra que fa de capçalera al N del municipi És una construcció que data del 1888, que substituí la vella església de línies romàniques situada en un lloc menys vistós, proper al temple actual Al santuari, els suriencs veneren una imatge de crucifix, reproducció d’altres de més antigues destruïdes en temps de la primera guerra Carlina i en la revolta del 1936 El 1972, amb l’ajut del Foment Cultural, es recuperà la celebració d’un aplec el tercer diumenge de setembre

L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…

L’edifici És una església d’origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al segle XVII, fins al punt que l’estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s’ha substituït l’antiga volta per una de fusta Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i acabada en arc de mig punt adovellat La resta de finestrals han estat retocats o obturats Probablement, es va edificar al segle XI, fet que li confereix un gran interès La porta d’entrada, al mur nord, constitueix l’element més remarcable de tot el conjunt i és…

Situació i presentació La Granadella, amb un extens terme municipal de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca —les Garrigues Altes— Té un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…

Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren…

Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…

Situació i presentació Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens Pla d’Urgell, i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…