Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
La Guancha
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, al N de l’illa de Tenerife.
A l’W, delimita amb el Lomo de los Chupaderos, i pel S amb els vessants del Teide L’agricultura és la base de la seva economia plàtans, tomàquets, cereals i patates
Tocantins
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Palmas do Tocantins 24 261 h est 1991 Situat a l’altiplà brasiler, és recorregut, de S a N, pels rius Tocantins i l’Araguaia, que delimita la frontera oest amb els estats de Mato Grosso i Pará Llevat de l’extrem nord, el clima és subtropical, amb poques variacions estacionals És cobert d’una vegetació de sabana arbrada i també de bosc La població és majoritàriament mestissa i la densitat és baixa 3,6 h/km 2 el 1995 Hi ha jaciments de bauxita, or i estany Les ciutats més importants són Araguaína i Gurupi Tocantins fou creat el 1988 en segregar la porció septentrional de l’estat…
Puerto Lumbreras
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, que delimita a l’W amb Andalusia.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades S'hi conserven les restes del castell L’edifici de l’ajuntament es considera d’interès històric En el terme, hi destaca el nucli d’Esparragal
roc dels Cimbells
Cim
Cim (2 284 m) de l’esquenall oriental que delimita la vall de Carançà (Conflent).
Ibias
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel riu Ibias, delimita a l’W amb Galícia.
La capital del terme és San Antolín L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia boví, porcí, bestiar de llana i cavallí
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment, el 40% de…
Pinya de Rosa
Espai natural
Paratge de la Costa Brava al municipi de Blanes, situat entre la urbanització de Sant Francesc, cala Treumal i Santa Cristina.
Ocupa unes 100 ha al llarg d’uns 1000 m de costa Hom hi troba el jardí botànic Pinya de Rosa , promogut per l’enginyer industrial Ferran Rivière de Caralt, el qual l’any 1945 adquirí una finca entre la serra Llarga i la mar, on pocs anys després féu construir el jardí, d'aproximadament unes 50 ha Dissenyat per Joan Mirambell, deixeble de Nicolau M Rubió i Tudurí, en fou conservador Joan Pañella i Bonastre Conté unes 700 espècies, moltes de les quals són d’origen tropical i han aconseguit una excellent adaptació al clima mediterrani Destaquen especialment les cactàcies, la collecció de les…
La Pueblanueva
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat a la vall del Tajo, que delimita el sector nord del terme.
Agricultura i ramaderia En són característics els mosaics de ceràmica
Puebla de Guzmán
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat a l’E de Portugal, amb què delimita, al peu de la Sierra Morena.
Hi ha agricultura, ramaderia i mineria Les indústries són derivades
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…