Resultats de la cerca

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…

Situació i presentació Limita al N i E amb Palafrugell, al S amb Palamós, al SW amb Vall-llobrega i a l’W amb Vulpellac A més del cap de municipi, Mont-ras, componen el terme els veïnats de Canyelles, Molines i les Roquetes, com també la urbanització de Torre Simona En els documents medievals el lloc és anomenat Torroella o bé Torroella de Mont-ras Aquest nom de Torroella, que pot tenir l’origen en una torre medieval o més antiga, vora la qual degué créixer el poble, és totalment oblidat El municipi comprèn alguns terrenys accidentats pels darrers contraforts orientals de les Gavarres puig de…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…

Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…