Resultats de la cerca

El gran nombre de ràpids el fa difícilment navegable

Recobert per la selva, és difícilment penetrable Culmina als 3 035 m en el mont Victoria

El cim més alt és el Berit Daǧ 3 014 m És cobert de boscs i difícilment penetrable Darrerament ha estat poblat per nòmades turcs i kurds

El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a…

Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…

La seva fesomia és molt característica a causa, fonamentalment, de la doble cinglera que forma a banda i banda del riu En conjunt es tracta d’una vall ben delimitada al N per la carena, gairebé uniforme, del tossal de Prat Sobirà i de la muntanya del Bosc de Sallent a l’W per un seguit de carenes, difícilment destriables, que formen divisòria d’aigües amb la vall de Rialb al S i a l’E, finalment, pels contraforts de la serra d’Aubenç —molt moderats per aquesta banda—, estesos des del pla de Tolustre fins a la carena que fa partió d’aigües amb el barranc de les Masies La vall, paradoxalment,…

Situada a 4 144 m d’altitud, és una de les ciutats més elevades del món i famosa per les mines d’argent La seva importància minera ha estat sempre causa de creixement demogràfic Té reserves de tungstè i antimoni Fundada el 1544 arran del descobriment d’argent a les faldes del Potosí, la ciutat cresqué ràpidament, però desordenadament, i el 1561 assolí una certa autonomia Vila imperial 1547 i centre universitari 1571, la seva esplendor s’allargà fins el 1640 aproximadament el 1611 tenia uns 150 000 h Es recuperà difícilment d’una inundació el 1626, però l’esgotament de les vetes d’argent a la…

En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a la conca de…

Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió…

La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…