Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Sebastòpol
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la república autònoma de Crimea.
Port a la mar Negra, la ciutat és situada a les terrasses dels turons a les vores de la badia que la divideix en dues parts N i S Indústria pesquera i conservera La seva flota pesquera, a més, participa en els treballs de pesca a l’Atlàntic i a l’Índic Situada prop de la colònia grega del Quersonès, fou ocupada per romans i bizantins En 1783-84 els russos hi construiren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada 1854-55 per un exèrcit de 220000 homes Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou…
República dels Buriats
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada a la Sibèria, Rússia, entre el llac Baikal i Mongòlia.
La capital és Ulan-Ude S'estén pel Transbaikal, des dels contraforts occidentals de la serralada de Sajan fins a la dels Jablonovyj, i el seu centre és ocupat per l’altiplà de Vitim Els rius pertanyen essencialment a la conca del Selenge i a la del Vitim, bé que altres són immissaris del Baikal El clima és continental extremat mitjana de gener, -26°C de juliol, 20°C, a Ulan-Ude, i la mitjana de precipitacions és de 150 a 350 mm anuals La població és formada per buriats 38%, russos 60% i evenkis Els recursos principals són la mineria, als contraforts de Sajan tungstè i molibdè,…
República de Carèlia
República de la Federació Russa, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca i el golf de Kandalakša.
Limita a l’E amb Finlàndia i al N amb l’ oblast’ de Murmansk, passat el cercle polar àrtic La capital és Petrozavodsk Correspon a la zona oriental i part de la meridional de Carèlia El clima hi és continental mitjana de febrer, -9°C al sud i -14°C al nord, amb mitjanes d’estiu de 16°C al sud i de 13°C al nord El bosc de coníferes cobreix un 75% del país i ofereix el principal recurs econòmic abasta la indústria paperera Kondopoga, química cellulosa i de cases prefabricades La fauna és important ossos, guineus, martes, llops Un altre recurs econòmic és la mineria de ferro i la mica La població…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis urbans, on hi ha…
Montpeller
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, i capital de la regió administrativa d’Occitània i del departament de l’Erau, França.
Situada en una plana fèrtil, regada pels rius Lez i Verdanson, s’enfila damunt uns petits turons sorrencs, i els nous barris superen l’antic nucli central, vorejat per amples vies obertes a l’antic emplaçament de les muralles El centre inclou, però, la part essencial de l’equipament i les activitats urbanes Entre aquestes es destaca la universitària, tradicional a la vila Ja el 1180 funcionava una escola de medicina, però la universitat fou fundada l’any 1289 Ha estat una de les universitats estrangeres més freqüentades per estudiosos dels Països Catalans El 1970 foren creades les…
Carèlia

Llacs de la regió de Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos desnivells que han…
Bogotà
Ciutat
Capital de l’estat i del departament de Cundinamarca, Colòmbia constitueix, a la vegada, un districte especial.
Situada a 2 640 m sobre el nivell del mar, el clima és temperat 13°C de mitjana, amb grans oscillacions tèrmiques diàries, i una pluviositat anual de 986 mm El traçat de la ciutat és d’escaquer, amb el centre a la plaça de Bolívar, on hi ha el palau residencial, el Capitolio Nacional i la catedral Aquest traçat ha estat respectat, bé que una mica modificat, per raó de les exigències d’una ciutat moderna Al sud hi ha el barri obrer, mentre que al nord és situat el centre comercial, i més al nord la ciutat universitària i els barris residencials Resten pocs edificis de…
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…
Liechtenstein

Estat
Estat de l’Europa central, situat entre Àustria, al N i a l’E, i Suïssa, a l’W i el S; la capital és Vaduz.
La geografia El relleu és muntanyós a l’E, on hi ha els pics Ochsenkopf 2286 m i Falknis 2560 m, mentre que l’W és format per la plana alluvial del Rin El clima, fred a la regió muntanyosa, se suavitza a la vall El país és densament poblat 165 h/km 2 , amb un creixement anual del 8,6‰ 1984 el 86% de la població és de raça germànica i de religió catòlica La llengua oficial és l’alemany El 12,5% de la superfície és ocupat pels conreus patates, blat, blat de moro, vi, fruita, localitzats a la vall del Rin i destinats al consum local L’abundància de pastures 43,8% de la superfície hi afavoreix la…