Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
s’Algar
Cala
Cala de la costa occidental de Mallorca, al municipi d’Andratx, al N de Sant Elm, enfront de sa Dragonera.
Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig
Viminal
Turó
Un dels set turons de Roma, situat a l’E del Quirinal i de la ciutat.
Agregat a Roma per Servi Tulli, hi foren edificades les termes de Dioclecià
Alberobello
Localitat
Localitat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
És important la seva zona monumental formada per una gran quantitat de trulli , construccions blanques de sostre cònic punxegut, edificades amb paret seca, i que donen a la vila un caire pintoresc i fantàstic Turisme
Sessa Aurunca
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia.
Bisbat catòlic des del segle V Colònia romana 313 aC, August la denominà Colonia Iulia Felix Classica Suessa Muralles medievals, amb torretes cilíndriques, edificades sobre les antigues muralles romanes Duomo del segle XIII, de planta basilical, amb tres naus, tres absis i nàrtex
Alcaufar

Aspecte de la cala d’Alcaufar
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Caseria
Caseria del municipi de Sant Lluís (Menorca), un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar , oberta a la costa oriental de l’illa A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors trenta anys més tard hi havien estat edificades catorze o quinze cases El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís
Escaladei

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria d’Escaladei) situada al vessant S del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei, del municipi de la Morera de Montsant (Priorat).
Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El 1228 ja era…
Calella de Palafrugell

Vista de Calella de Palafrugell (Palafrugell)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), a la Costa Brava, el més meridional dels nuclis marítims del terme, entre la punta d’en Blanc i la de Forcats.
Es començà a poblar a la fi del segle XVIII abans hi havia botigues o barraques de pescadors i fou el port de cabotatge de la vila de Palafrugell exportació de suro manufacturat, especialment des de mitjan segle XIX i fins a ben entrat el segle XX, i de rajoles i de ceràmica de la Bisbal Esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig primer de la burgesia de Palafrugell, però a partir de 1950-60 del turisme internacional El nucli primitiu és davant les platges d’en Calau, el Portbò i Malaspina, i encara manté elements d’arquitectura popular com les Voltes, un carrer…
l’Onyar
Vista de Girona vora l' Onyar
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Gironès, afluent del Ter per la dreta.
Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc, passat l’antic…
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…
el Caire
El riu Nil al seu pas pel Caire
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat d’Egipte, capital de l’estat, forma un muḥāfaẓa propi.
Situada al sud del vèrtex meridional del delta del Nil, on les muntanyes d’Al-Muqaṭṭam s’acosten més al riu El desenvolupament urbà s’ha produït sobre una àrea d’antics canals i pantans els barris moderns s’han estès segons un pla estrellat El centre administratiu i de govern és davant l’illa de Rawḍa, i al nord d’aquesta, davant la Ǧazīra illa i a la vora dreta del riu, hi ha el barri comercial i de negocis Cap al nord-est s’estenen barris residencials moderns Heliòpolis, ‘Abbāsiyya, mentre que altres àrees residencials modestes voregen pel nord Būlāq, Šubrā el centre comercial A la vora…